24 de juny 2008

El guia dels somnis

Feia molt de temps que no apareixies en cap dels meus somnis, bé o almenys que jo recordi, doncs he de reconèixer que no sóc una persona que normalment recordi res del què ha somniat. Recordo fa uns anys quan un amic va obrir un fòrum on un podia escriure els seus somnis, que em maravellava amb la facilitat que tenia la resta de la gent per explicar cada dia un o més somnis. En el meu cas, si recordo una decena per any ja serà molt i que traspassin el llindar dels cinc minuts posteriors probablement menys.
Des que te'n vas anar però tu ets el protagonista indiscutible dels somnis que recordo. Malgrat que en el seu dia un no ho sabia valorar (com tantes altres coses de fills desagraïts), malgrat que la teva pèrdua m'ha fet madurar a la força, a través dels somnis has seguit estant present per guiar al teu fill en aquells moments on un necessita el consell expert del pare. Suposo que és el fruit de la teva personalitat, educació i ideals inamovibles que van deixar forta petjada en el meu subconscient com per poder seguir exercint la teva tasca paterna fins i tot més enllà de les barreres físiques.
Per això em vaig despertar molt angoixat quan en aquest últim somni desapareixies en un autobús molt mermat físicament i amb paraules que sonaven a comiat definitiu. Fins ara el teu aspecte anava variant entre les moltes èpoques de les què tinc record, però fins i tot quan apareixies com en els teus últims dies prostrat en la cadira de rodes, la teva lucidesa mental seguia estant present i transmetent la seguretat que, com a mínim, en el món dels somnis, allà sempre estaries, disponible per quan jo et necessités.
Per sort, en el món dels somnis els miracles semblen existir. Si estrany és que recordi un somni, més ho és que un cop despert, el reprengui de nou al tornar-me a adormir i l'acabi recordant. Angoixant vaig reprendre el són i allà vas tornar a aparèixer fort com un roure i amb el misteri d'on t'havia portat aquell autobús per sotmetre't a aquest canvi tan radical. Confio que aquesta sigui la prova, que el meu subconscient, en el món dels somnis, la teva mort no serà mai possible, i que allà podrem seguir la nostra relació que m'aporta la seguretat i confiança que molt amics es sorprenen de veure'm.
Feliç sant i aniversari pare!!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola Jordi,

Hoy es mi santo (sí, aunque sea Juan Diego lo he celebrado siempre este día). Como te podrás imaginar he recibido llamadas, mails, sms de amigos y familia que me felicitaban por este día y me tocaban la fibra... Es uno de esos días, que tú seguro has vivido, en el que uno se siente y le gustaría más estar en casa que aquí en Ingolstadt y en cierto modo te invade un poco la melancolía....

.... pero lo que ha conseguido arrancarme las lágrimas no ha sido ninguna de estas felicitaciones si no el leer tu entrada del 24.06 en tu blog... No me cabe la menor duda que tu padre estará bien orgulloso de ese hijo lleno de fuerza y sentimientos que tiene... Desde algún sitio te está viendo y habrá leído tu entrada en el blog con una sonrisa y una lágrima recordando cómo se metió en tus sueños y volvísteis a pasar momentos juntos.

Un abrazo desde Ingolstadt y cuídate chaval.

Juan Diego