La roja campiona

Per un cop que vaig clarament amb la selecció d'Espanya de futbol, com a mínim van tenir la decència de guanyar, això és crear unitat nacional. Qui m'anava a dir quan era petit i anava precisament amb Alemanya, que un dia es trobarien ambdues a la final i aniria amb el combinat vermell. Però és que si pànic em feia veure els mitjans de comunicació estatals (efectivament avui fora de TV3 i BTV la resta era monotemàtics), aquests sempre els puc ignorar. No així tots els alemanys de la feina als quals truco cada dia i que són incapaços d'entendre que efectivament Espanya em donava igual i per tant donaven el conyàs els dies previs igualment. Per tots ells m'he alegrat avui de poder celebrar la victòria. Llàstima que siguin tan honestos que tots reconeixin la derrota sense paliatius i et felicitin de tot cor. Sembla mentida com poden ser tant orgullosos abans del partit i tant tranquils després de la derrota. Llàstima que els plors alemanys no puguin anar acompanyats dels de Camacho, això sí que hauria estat una satisfacció total!!