Esports d'aventura i natura

Aprofitant el llarg pont de Sant Joan i l'estiu que finalment sembla que ha arribat en tot el seu esplendor, el Marc, el Dani, l'Aitor i jo vam decidir de fer una excursioneta de cap de setmana al Pallars Sobirà per iniciar-nos una miqueta en els esports d'aventura.
Descartades les activitats poc recomenades per a la gent amb vertigen, ens vem decidir per una diada aquàtica: rafting pel matí i hidrospeed per la tarda, en uns packs preparats per una companyia local. Després d'un viatget de tres hores desde Barcelona amb el cotxe, arribàvem a Rialp i en un tres i no res ja estàvem tots amb aquestes pintes de gayers que donen els neoprens, especialment els sense mànigues. Per sobre, jaqueta, armilla salvavides i casc, i amb l'equip complet tots a la furgoneta per anar fins a Llavorsí i començar la ruta de 14 km fins a tornar de nou a Rialp.
El rafting era una activitat que tenia ganes de fer des de fa molt temps però he de dir que em va sorprendre en positiu més del què m'esperava. Anàvem els quatre en una barca acompanyats d'un instructor, i en els 14 km vam aprendre a coordinar-nos bastant i controlar força bé la barca (menys el tema de compensar que el deixarem per la següent experiència). Fins i tot el Chus va intentar tirar-nos, sense poder-ho aconseguir. Les baixades pels ràpids són força estressants i acabes amb els braços bastant cansats, però en les zones més tranquiles un pot anar recuperant forces. Quan un perd la por però a caure a l'aigua i s'assenta el més a l'exterior possible i movent el cos, els resultats són evidents. A mig trajecte una petita parada tècnica permet als més agoserats tirar-se des d'un pont a l'aigua... i comprovar que els corrents no són gens de broma (arribar a la vora nedant amb tot l'equipament no és tan fàcil, sinó que li preguntin a l'Aitor que a poc acaba al pantà d'Oliana).
Acabada l'activitat, dinar i descans per Rialp i a mitja tarda l'hidrospeed, que sincerament fins abans d'ahir no sabia ni què era. He de reconèixer que mentre t'explicaven tot amb l'equipament complet (semblant al del matí però amb neoprens reforçats en les articulacions, una armilla més protectora i els peus d'ànec), a un servidor un parell de bonyets se li anaven posant per corbata. Un cop a l'aigua però la cosa no és tan complicada com sembla i l'hidrospeed es deixa controlar força bé. Això sí, aquí l'esforç és molt superior, un està sol amb l'aparell i quan arriben els ràpids toca empassar aigua i com deia el Marc, tenir la sensació d'estar dins una rentadora. La ruta era la mateixa del matí, només que de 7 km, suficients en el meu cas pel meu estat de forma actual.
Cansats de l'esforç, amb el cotxe ens dirigíem a l'hotel que teníem a Escaló, on malgrat la decepció de que la piscina estigués buida, fèiem una petita excursió pel poble, unes birretes al costat del riu, sopar i veure l'Eurocopa jugant al kiriki. La festa pirinenca també la vam deixar per una altra ocasió.
Al llevar-nos d'hora però i després d'un bon esmorzar, vam poder anar a respirar una mica d'aire pur ja molt més tranquilament que el dia anterior. Feia molts anys que no estava al Parc d'Aigüestortes, on vam fer la típica excursió al llac de Sant Maurici i la cascada que hi ha propera. Una bona caminadeta en un dia esplèndid, abans de tornar a Barcelona (prèvia parada tècnica al parador de Cardona), fer el banyet a la nostra piscina i iniciar una nit de futbol i poker.

Fotos