15 de juny 2009

Comiat solter Lluitxi

Dos anys després de la meva estrena en aquest tipus de festes, arribava el moment de passar el primer comiat d'un amic de la meva quinta i estrenar-me com a co-organitzador de l'event, un càrrec que porta més maldecaps i responsabilitat del què un s'imagina d'inici.
La primera prova estava molt clara i d'ella sortia la disfressa que tota persona en procés de perdre la solteria ha de patir en aquests moments: cumplir el repte pendent que havia quedat precisament en la primera experiència en els karts. I realment una grandíssima experiència!! Aquest cop va ser canvi d'escenari al Genedakart de Badalona, però sobretot l'emoció de fer un gran premi amb tots els amics. Entrenaments i cursa per demostrar que el Berni és imparable, que el Xavi estava a prop si deixava fins la seva última energia i que el Rulo només em pot treure la tercera plaça amb ajuda dels comisaris de pista (sic). Finalment foto de germanor d'una activitat a repetir, això sí, sense lipotímics ques es passin les següents dues hores mig morts. Un petit accident que va trencar una mica els plans i amb la qual coneixíem una mica més de Badalona buscant una farmàcia d'urgència a l'hora que donàvem negoci al frankfurt del costat del Magic.
Passada la indisposició del colega, vam poder continuar amb el concurs de triples més lamentable de la història, però amb una bonica ocasió per a l'homenatjat per acomiadar-se d'alguns ex-companys sortint a fer flexions enmig de la pista a lo jimmy jump i obsequiant-los amb el brillant discurs "la ramona pechugona". Eliminat el bingo pel retard acumulat, procedíem a la batalla de la coliflor mentre es compraven les cerveses per acompanyar-nos fins a la Barceloneta, seu del I triatló tongazo de Barcelona.
El cansanci acumulat i el timig retardat reconduien la barató a la pujada de Sardenya fins a Arc de Triomf, cerimònia que posava al porotagonista una mica a to, a l'hora que finiquitava la seva brillant actuació del repte del dia. Qui diu que avui en dia no està de moda el bescanvi? Condó - ampolla aigua mig plena - llibre vell - coliflor - diari esportiu caducat - gorra - mocador boyscout - xurros - pales de platja - vareta princesa - cuberts amb tovalló - copa de cervesa - fragata de fusta a escala.
A casa seva, mitja horeta per enguixar-li el braç mentre li embrutàvem la dutxa, i cap al restaurant, on després del sopar, Anna Karda, la més gran bellesa d'Europa de l'Est reapareixia a l'escenari més sexy que mai per fer el seu (pen)últim striptease.
Eliminada la Gran putada per haver complert l'objectiu donat, només quedava al mestre demostrar les seves dots de boy per donar-li una emotiva sorpresa (i menys disgust de l'esperat pel guix :)) a la futura núvia i concloure de la millor manera la festa en un bar amb tots els grups que ens veurem a la boda (aquí sí, primera) de d'aquí dues setmanes.

Fotos

2 comentaris:

joanda ha dit...

Jejejeje... això de pocs disgustos... ja t'han explicat el que feia el dia següent?? jejejeje

Òstia, primer casament al que assisteixes??? Estrena de fer volar mocadors, crits de "volem un petó" i tota la pesca? jejeje... com la liarem

Maria J. ha dit...

Per part de les amigues de la núvia, dir que ho vam passar molt bé,... el millor boy que podiem somiar ;)

Hem pensat que el contractarem per als pròxims comiats...