Final Four Paris

Aquest any un casament d'un bon amic m'allunya del pavelló parisenc, però malgrat els qualificatius de "gafe" que em puguin caure a sobre en cas de victòria, espero que aquest any sí, aconseguim l'ansiat títol d'Eurolliga. Per sort, ja no hi ha l'ansietat prèvia a aquell 2003 inesborrable en la memòria dels què estàvem al Sant Jordi, però repassant la nostra trista història en aquesta competició (de la qual recordo totes les edicions menys la del 84), mereixem una segona alegria, un impuls en el nostre palmarés internacional. I què cony, Paris, a la tercera, ens deu una Final Four, ens deu el robatori del 96!!
Els rivals són quasi els mateixos de l'any passat a Berlin, canviant l'actual campió per la "ventafocs" Partizan, que esperem no es converteixi en la nova Jugoplastika de Munich 89. A semis, repetim contra el nostre botxí els dos últims cops, però aquest cop estic segur que toca vèncer. Qui em fa por de veritat és un Olympiakos amb una plantilla de luxe i molt més consolidada que l'any passat. Un rival a qui també li devem una: la de Roma 97, on van passar-nos per sobre amb tot mereixement.
Però aquest Barça pot amb tot i més, no em va som la millor defensa de la història de l'acb i estem batent un munt de records amb un joc que encandila. Ara és l'hora de passar definitivament a la història!!