I ja tenim resultats de la primera consulta ciutadana de Barcelona, referent a la reforma de la Diagonal en l'espai comprès entre Francesc Macià i el carrer Marina. Tres opcions: A (bulevard), B (rambla), C (cap de les anteriors, recordant els exàmens tipus test de la carrera). I tal i com era de preveure, pallissa aclaparadora de l'opció C:
Percentatge vots A: 11,88%
Percentatge vots B: 8,28%
Percentatge vots C: 79,24%
Participació: 12,17% sobre més d'1,4 milions d'empadronats majors de 16 anys
Percentatge vots B: 8,28%
Percentatge vots C: 79,24%
Participació: 12,17% sobre més d'1,4 milions d'empadronats majors de 16 anys
Un bon cop de revés cap a l'alcalde Hereu, qui sembla que cada dia té més les hores comptades. I he de dir, que malgrat votar l'opció C i malgrat desitjar un canvi polític necessari a la ciutat després de tanta dècada socialista, em sap greu una mica per ell aquests resultats perquè una cosa sí li he de reconèixer: trobo bona iniciativa fer participar el ciutadà de peu en certes decisions, sobretot a nivell municipal, i és una bona manera d'acostar la política i la democràcia (que etimològicament significa poder pel poble, no ho oblidem) a la societat, cosa necessària en aquests temps d'apatia política (la qual sóc el primer en patir-la). Per això, personalment, trobo decepcionant els resultats de participació baixíssims en un tema que pot afectar a tanta gent la seva vida quotidiana (els efectes sobre la mobilitat de passar de 8 a 2 o 1 carrils segons opció són importants) i amb una facilitat de participació sense precedents, malgrat els problemes tècnics ocorreguts.
Però la victòria de la C era molt previsible, no en va era un calaix de sastre que incloïa a molta gent, respecte dos opcions molt concretes i sobretot excessivament revolucionàries. I és que com a votant de la C he de dir que no m'incloc en l'opinió bastant majoritària de què una reforma no és necessària o que ara no és el millor moment. En temps de crisi i un atur record, no trobo malament que l'administració inverteixi en infraestructura pública que doni feina (sobretot a l'enfonsat sector de la construcció) i reverteixi en un servei al ciutadà (podem discutir en tot cas la quantía pressupostada). També crec que la Diagonal a dia d'avui és una avinguda poc agradable pel peató i que es pot millorar molt i convertir-la en un nou eix emblemàtic. Entenc fins i tot la tendència de totes les grans urbes d'anar dificultant progressivament la mobilitat al vehicle privat i afavorir el transport públic. Però clar, un no pot tallar un eix principal i sense grans canvis en la resta d'infraestructures, quedar-se tant ample dient que el trànsit s'ha de repartir per la resta de l'Eixample (que ja avui també està saturat). Per això he votat la C. I perquè en temps on només es parla d'electromobilitat (precisament des de les administracions) i on els busos elèctrics haurien de ser una realitat imminent, seguir apostant pel tramvia és una aberració que només aporta majors dificultats de mobilitat general i més consum energètic. Es poden fer carrils exclusius per bus de veritat (per millorar els seus temps) de recorregut, però consumint menys espai de calçada que un tramvia i sense dificultar tant els girs de la resta del trànsit.
Per mi la opció D que em faltava era una opció amb voreres amples als laterals (per on es pugui passejar agradablement i que afavoreix les botigues) que disposin d'arbres que aillïn d'una gran calçada central per on passaria tot el trànsit (amb carril vao+taxi+residents, carril exclusiu bus, i 3 carrils de vehicle privat per banda). Una mica en línia de l'avinguda dels Champs Elysees de Paris, on el fet de passejar per les tendes més "chic" no impedeix convertir-la en un eix viari principal.
Però la victòria de la C era molt previsible, no en va era un calaix de sastre que incloïa a molta gent, respecte dos opcions molt concretes i sobretot excessivament revolucionàries. I és que com a votant de la C he de dir que no m'incloc en l'opinió bastant majoritària de què una reforma no és necessària o que ara no és el millor moment. En temps de crisi i un atur record, no trobo malament que l'administració inverteixi en infraestructura pública que doni feina (sobretot a l'enfonsat sector de la construcció) i reverteixi en un servei al ciutadà (podem discutir en tot cas la quantía pressupostada). També crec que la Diagonal a dia d'avui és una avinguda poc agradable pel peató i que es pot millorar molt i convertir-la en un nou eix emblemàtic. Entenc fins i tot la tendència de totes les grans urbes d'anar dificultant progressivament la mobilitat al vehicle privat i afavorir el transport públic. Però clar, un no pot tallar un eix principal i sense grans canvis en la resta d'infraestructures, quedar-se tant ample dient que el trànsit s'ha de repartir per la resta de l'Eixample (que ja avui també està saturat). Per això he votat la C. I perquè en temps on només es parla d'electromobilitat (precisament des de les administracions) i on els busos elèctrics haurien de ser una realitat imminent, seguir apostant pel tramvia és una aberració que només aporta majors dificultats de mobilitat general i més consum energètic. Es poden fer carrils exclusius per bus de veritat (per millorar els seus temps) de recorregut, però consumint menys espai de calçada que un tramvia i sense dificultar tant els girs de la resta del trànsit.
Per mi la opció D que em faltava era una opció amb voreres amples als laterals (per on es pugui passejar agradablement i que afavoreix les botigues) que disposin d'arbres que aillïn d'una gran calçada central per on passaria tot el trànsit (amb carril vao+taxi+residents, carril exclusiu bus, i 3 carrils de vehicle privat per banda). Una mica en línia de l'avinguda dels Champs Elysees de Paris, on el fet de passejar per les tendes més "chic" no impedeix convertir-la en un eix viari principal.
0 comentaris:
Deixa el teu comentari