De Hama a Tartus

Despres d'una bona nit per recuperar la son perduda, decidiem posar rumb cap a la costa mediterrania de Siria, obviant la mes turistica Lattakia per Tartus. El contratemps de l'autobus ple el solventavem amb un doble microbus de Hama a Homs i Homs a Tartus, aquest ultim amb un model amb decoracio interior rococo. Unes dues hores despres ens plantavem a Tartus, on per primer cop no teniem cap mena de suport amb la Lonely Planet...
A la vista d'un siri amb la samarreta d'Espanya, obtenim la recomenacio d'un hotel que un cop pujat al taxi resulta ser un cinc estrelles. Deixant-nos portar pel taxista (la qual cosa un mai no sap si es bo), acabem abandonant Tartus (on suposadament un no es pot banyar) per acabar ficats en una especie d'urbanitzacio privada de vacances d'acces nomes per arabs. La nostra pinta cada cop mes autoctona, els dolars de mes que ens claven per una nit i les gestions del taxista, acaben permetent-nos l'acces a un apartament una mica destartalat pero al costat del mar.
La rapida visita a la platja ens permet constatar que Siria no es un paradis de platja... La platja podria ser una Gava molt mes bruta (per culpa la gent autoctona), pero amb el pas de les hores li acabem descobrint algunes notes positives. El poder integrar-nos en les vacances locals (de la gent amb cert estatus economic es clar), el intentar-nos comunicar amb gent que no esperava turistes de fora el mon arab i sobretot el veure l'espectacle de veure banyar-se les dones siries. Les mes obertes, amb banyadors de cos sencer es clar, pero un troba tot un ventall de possibilitats que arriben fins al nikhab sencer tambe quan estan a l'aigua. Entremig alguna especie de vestit de cos sencer.
Despres d'uns quants banys, decidim fer com ells i recollir tres cadires per clavar-nos a primera linia de mar, amb les onades trencant sobre els nostres peus mentre filosofem sobre aquesta cultura tan diferent.
Per la nit, despres de menjar el durum mes complet de la nostra vida, una beguda a la terrassa del xiringuito de platja amb una sisha d'acompanyament (apagada de llum entremig inclosa, fet bastant habitual aquests dies), posa punt i final a un dia molt diferent al que esperavem, pero aquesta es una de les gracies de viatjar.