20 de febrer 2011

Valor de ley (True Grit)

Després del reconeixement oficial que van tenir fa 3 anys ens els Oscar, amb No es país para viejos, els germans Coen recuperen el gènere del western en una pe.lícula que de moment els ha reportat 10 nominacions, però que dificilment els hi permetrà repetir aquell èxit en les categories principals. True Grit recupera el western clàssic, adaptant una novel.la homònima de Charles Portis, que ja va ser portada a la gran pantalla el 1969, amb John Wayne com a protagonista.
Valor de ley situa la historia a Fort Smith (Arkansas) el 1878, on una jove irreverent de 14 anys Mattie Ross arribarà buscant a l'assassí del seu pare, amb ganes de portar-lo a la justícia. Per a això comptarà amb l'ajuda del veterà marschall Rooster Cogburn (Jeff Bridges), qui a canvi d'uns quants dolars que li puguin servir per mantenir les seves borratxeres, accepterà endinsar-se en territori indi, una terra de ningú on pressumiblement l'assassí haurà buscat refugi enmig d'altres delinqüents que se senten segurs en aquesta zona on val la llei del més fort. En aquesta persecució, s'afegirà el ranger texà LaBoeuf (Matt Damon), qui també està buscant a Tom Chaney (Josh Brolin) per un assessinat d'un senador texà pel qual s'ofereix una gran recompensa.
La pel.lícula és un western excel.lentment ambientat i filmat, amb un ritme lent, centrat en el viatge intrèpid dels seus personatges, més que en escenes d'acció que només s'ofereixen de manera puntual. La jove protagonista (magníficament interpretada per la debutant Hailee Steinfeld) aporta el seu aire fresc, que li dóna aire de pel.lícula d'aventures juvenil. L'obra va de menys a més, a mesura que avança la trama i els vincles entre els protagonistes es van profunditzant, però en general la nova obra dels germans Coen dóna la sensació d'aportar poc de nou al cinema. Només l'actuació estel.lar de Jeff Bridges (en contraposició a la decebedora interpretació de Matt Damon) puja el nivell d'una de les obres menys sorprenents i originals d'uns cineastes que acostumen a imprimir un segell més personal en les seves pel.lícules. La recuperació d'un clàssic del western, sense cap aportació especial més que una sòlida direcció i excel.lent fotografia, deixarà la sensació a molts espectadors d'estar veient un cinema i un gènere del passat amb mitjans tècnics moderns, amb el conseqüent dilema de si no seria millor revisar algun dels westerns de l'època d'esplendor del gènere.
En resum, una bona pel.lícula per aquell qui vulgui reviure un western clàssic dels d'abans o fans incondicionals dels germans Coen que no vulguin perdre's cap obra de la seva cinematografia. Per a la resta, pel.lícula correcta però prescindible, i probablement en aquestes alçades d'any trobin opcions més atractives en la cartellera.

1 comentari:

joanda ha dit...

jejeje... al final no vaig poder-hi anar, però després de tants diumenges tragant-me westerns amb mon pare, tinc moltíssimes ganes de veure-la... ja et diré què en penso...