Últim dia a Islàndia i per celebrar la bona sort que hem tingut amb el temps (el què no vol dir que no hagi plogut, sino que ho ha fet quan menys molestava), dia assolellat per veure, ara sí, Reykjavik, la capital d'Islàndia, amb 130.000 habitants i per tant quasi multiplicant per 10 la seva població respecte la segona població del país. De cop passes de poble a ciutat, que escalat aquí podria ser una metròpolis. I és que Reykjavik té tot el què un no ha trobat durant la resta de dies: carrers peatonals, bars, cafès, restaurants de totes les cuines possibles i botigues a tutiplen. Almenys en el centre, ja que la resta de ciutat sembla més residencial i extensa. Per agafar perspectiva, es poden pagar 7e per pujar a la torre de la catedral (austera però visitable sino gratuitament), o si es ve en cotxe, anar a Perlan, els antics dipòsits d'aigua municipals, i pujar gratis a la balconada amb vista 360 graus que aconpanyen el restaurant de luxe que s'hi ha fet a la cúpula.
Ja al centre, Reykjavik és una ciutat molt agradable i tranquila. Els carrers Skolavordistigur, Laugavegur i Austurtraeti concentren la major part de botigues, bars i restaurants, tot i que si de menjar parlem, no cal oblidar el frankfurt de xai de la paradeta a l'aire lliure Baejerins Beztu Pylsur prop del port. Abans havíem fet menjar thai en una terrassa al sol, no cal desaprofitar les boniques excepcions que a un li deparen. Una visita al museu de fotografia culturitzava una mica el dia, abans d'agafar el cotxe de nou i fer el comiat típic d'Islàndia: sessió al llac termal del Blue Lagoon. Aigües calentes, màscares de fang de silici, sauna, banys de vapor... Turistada per arribar relaxat a l'aeroport abans de suportar el retard de Vueling.
Moment de dir adeu a aquest país meravellós i amb ganes de tornar-hi, potser a l'hivern per comparar (ni que sigui els pocs llocs llavors accessibles) i poder veure les aurores boreals.
0 comentaris:
Deixa el teu comentari