Després d'una nit moguda, amb dos alarmes d'incendi provocades per la calor de la sala de rentadores (sic), deixàvem els Highlands per dirigir-nos a la zona sud-oest d'Islàndia, la més habitada i de paisatges més "tradicionals", tot i que hi segueixen quedant algunes perles. L'objectiu del dia era veure dos de les tres atraccions del "Golden circle" (que no deixa de ser una ruta turística a l'abast per fer en un dia des de Reykjavik).
La primera parada però baixant de les muntanyes era la vall de Thjodveldisbaer. La reproducció d'una granja dels anys 1.000 sepultada per una erupció del Hekla i la bonica cascada de Hjálparfoss formen part de les seves atraccions. El Hekla per cert ens acompanyava de fons durant gran part del dia, desgraciadament amb el cim ennuvolat, i creuant els dits perquè s'esperi una mica a erupcionar (tot i que ascendir-lo s'ha convertit en activitat turística, ja fa 16 anys de l'última erupció i els geòlegs estan avisant que la pressió actual és superior a la de les dues últimes).
Camí de Geysir apareixia també de fons el Langjökull, 2n glaciar en extensió d'Islàndia i al qual acabàvem descartant acostar-nos per la tarda després de la pallissa del dia anterior per carreteres 4x4. Geysir és una zona geotèrmica amb gèisers, la majoria només actius després de terratrèmols. El que li dóna nom a la zona és el més alt del món (70-80m), però difícilment gaudible. Per sort per al turista, a prop hi ha el Strokkur, que sí que deixa anar la columna d'aigua bullint regularment cada 5-10 min i pot arribar a 25-35m d'alçada, situant-se just per darrere de l'Old Faithful de Yellowstone (EEUU). A diferència d'aquest, però, la seva breu regularitat permet gaudir i poder gravar diverses explosions. El moment més espectacular és quan es forma una bombolla turquesa a la llacuna, que acaba explotant en una columna de vapor.
La següent parada del Cercle d'Or era la imponent cascada de Gullfoss, que val una visita fins i tot pels què ja hagin donat la volta a la illa i vistes unes quantes. A la seva turística, però no excessivament cara cafeteria, dinàvem la típica sopa islandesa amb xai (i les noies una nova sopa de verdures, alternativa sempre oferta com a sopa del dia).
Descartada una ruta amb cavalls per la tarda, decidíem enfilar cap a la costa, deixant pel camí les motxilles a la Guesthouse Brekkugerdi de Laugaras (única on estem 2 nits). També de camí parem al cràter Kèrid, de 3.000 anys d'antiguitat, i on s'ha format un llac al seu fons de 55m.
Ja a la costa, el poble d'Eyrarbakki és la viva representació de la decadència d'un poble amb un passat actiu (principal port i càmara de comerç fins ben entrat el segle passat) que ara mateix no és res. El seu poble germà Stokkseyri té cases tan boniques com poc atractiu a oferir al turista (el concepte de poble de mar aquí és ben diferent).
Camí de tornada per una altra ruta, deixant enrere Sellfoss (principal centre neuràlgic de la regió) visitàvem les cascades d'Urridafoss, no gaire altes, però les més cabdaloses i amb una espectacular cunya al mig.
De sopar, ens regalàvem unes espectaculars pizzes amb llagosta al Cafè Mika de Reykholt, abans de gaudir de la magnífica pensió per descansar.
0 comentaris:
Deixa el teu comentari