El sisè dia començava refent de nou la ruta 1 entre Djupivogur i Jökursarlon, però aquest tercer cop no impedia que el Juanra descobrís encara una platja verge de sorra negre on fer una breu aturada.
Deixant ja enrere la nostra part més visitada del país, començàvem visitant Fjallsárlon, el germà petit de Jökursarlon, amb menys extensió, menys icebergs i sense sortida al mar, però amb la desembocadura de la llengua del glaciar sobre el llac més a prop per entendre d'on provenen els icebergs.
Amb un dia ja molt més variable que l'anterior seguíem vorejant el gran glaciar per la ring road 1 fins a Skaftafell, entrada sud-oest del parc des d'on surten hordes de turistes a fer excursions organitzades amb crampons. Pels no interessats també hi ha nombroses rutes a peu totes les durades possibles pel parc nacional (amb més vegetació que la mitjana del país). D'un parell d'hores, hi ha la ruta circular S2, que puja a la cascada de Svartifoss (res de l'altre món després del què hem vist) i en comptes de tornar com fa la majoria pel mateix lloc, es segueix pujant uns 600m fins al mirador de Sjonasker, amb vistes al glaciar i la llengua sud-oest devSkeidararjökull, als pics propers de Nyrdrihnaukur i Kristinartindar; i els núvols ens impedien veure el Hvannadalshnjúkur, sostre d'Islàndia amb 2.110m. De baixada es pot visitar la granja històrica de Sel, amb sostre de gespa per camuflar-se amb el paisatge.
Unes 2 hores adicionals en cotxe porten a l'encantadora població de Vík. Pel camí, pluges fortes i sol anaven canviajt de forma tan sobtada com el paisatge: ara un delta de terra negre amb rius del glaciar, ara un mar erm de pedres volcàniques cobertes per molsa blanca, ara una zona de terra fèrtil amb cavalls, ara un desert de terra de lava, ara una illa atrapada pel delta, ara el glaciar Myrdalsjökull amb el seu volcà Katla a sota que pot erupcionar en qualsevol moment...
A Vík, un caminet porta fins a la platja de sorra negre, protegida per uns imponents penya-segats, i amb unes formacions rocoses de lava que surten del mar i s'eleven fins a 66m. A la platja al vespre, gavines, orenetes àrtiques i els divertits puffins (frarets) són fàcils de veure a l'aigua (i de regal... una nova foca nedant). Acabats els apartaments (a partir d'ara tot són guesthouses), sopàvem uns molt decents fish&chips i hamburgueses de peix i carn a la benzinera del poble. Amb l'estac ple, vorajàvem en cotxe la muntanya que protegeix Vík, per arribar a Dyrhólaey, punt més al sud de la Islàndia terrestre, i preciós lloc per veure espectaculars platges i formacions de lava al mar. En els seus penya-segats, al vespre (en el nostre cas eren les 21h) els puffins es concentren per socialitzar-se i és una hona oportunitat per fotografiar-los en primer pla. Cansats d'un nou llarg dia, ens dirigíem a la propera i aïllada Guesthouse Vellir a dormir.
0 comentaris:
Deixa el teu comentari