02 d’agost 2016

Islàndia dia 7: de creuar rius i muntanyes de colors

El setè dia tenia un destí clar fixat: Landmannalaugar. Una alternativa a tancar la volta a la illa per la ring road 1 prop de la costa sud-oest, i en canvi, entrant a la zona dels Highlands a l'interior. Després de comprovar la nit anterior que les condicions ho permetien i llevant-nos amb sol, decidíem accedir per l'accés sud de la F-208, tornant uns 40km enrere cap a l'est per la 1 desde Vik. Tal i com avisa és una pista de 75 km realment només apta per 4x4... Els 40 primers podriem ser "salvables" amb cotxe normal i paciència, però els 35 següents implica creuar constantment rius, alguns dels quals amb el nostre Renault Kadjar feien dubtar (i les senyals davant dels rius complicats no ajuden precisament a animar-se: les roderes no expliquen tota la història; no hi ha lloc millor per on creuar, tot canvia constantment; si no ho veus clar, no creuis...). Els primers els feiem darrere altres cotxes similars, la qual cosa ajudava, però quan et veus sol davant la tesitura és una altra cosa. El millor ha estat la competició a veure qui creua darrer en el pas més complicat amb un Qashqai que venia per l'altra banda. Finalment, he pensat en el "easy passable" que sortia ahir a la web de carreteres i he decidit mostrar-li el camí.
Un cop a Landmannalaugar hi ha nombroses alternatives de trekking pels voltants, famosos per les muntanyes de colors fruit d'una zona geotèrmica. Molta gent ve a fer-hi una espècie de "Carros de foc" de 4 dies, però també hi ha opcions des de 2-3h fins a tot el dia. 
En les opcions curtes, hem pujat pel mar de roques de lava (Laugahraun) fins a arribar a la muntanya fumejant i multi-color de Brennisteinsalda, amb magnífiques vistes de l'entorn. La baixada pel congost de Graenagil ofereix noves tonalitats al paisatge i vista en primer pla de la imponent muntanya negra de Bláhnúkur (també ascendible pels què disposin d'unes 3-4h adicionals). Al final de l'excursió, i tot i la forta pluja i fred que de sobte comença, el Juanra i jo decidim provar les aigües calentes (hot springs) del costat del campament base.
Sortim amb pluja (agraint no haver-la tingut a l'anada) de Landmannalaugar seguint la F-208 cap al nord, 35km boteruts però ja sense rius a creuar i via d'accés a l'estiu d'alguns serveis de bus. Arribats a la 26, cap girar a l'esquerra per uns 7km després trobar-se amb l'alberg Hrauneyjar Highland Center, única alternativa low cost de la zona.

0 comentaris: