Olele, olala...

Ser del Barça és... el millor que hi ha!!!
Feia molt temps que no disfrutava tant d'un partit al Palau Blaugrana. Malgrat haver-hi d'anar sol (tot i que m'he acabat associant amb un home gran que tenia al costat i que tenia les mateixes ganes d'animar), l'ambient avui era el de les grans ocasions, no en va rebíem a tot un ex-campió d'Europa i un dels tres considerats "superfavorits" a conquerir el títol de l'Eurolliga d'aquest any (junt amb els aquest any probablement encara més totpoderosos CSKA i Olimpiakos).
Després d'un inici irregular en pretemporada (amb derrotes a la lliga catalana i la supercopa), el Barça havia començat bé la lliga, guanyant tots els partits amb un marcador final bastant ampli, exceptuant la derrota a la maleïda pista del Gran Canaria, probablement també perquè els jugadors pensaven més en la gira de la NBA (on van fer un excel.lent paper) que en aquell partit. Però avui era la primera prova de foc seriosa de la temporada... i s'ha passat amb nota. I és que no es guanya cada dia de 24 punts al Panathinaikos, arribant a guanyar de 32 punts a l'inici de l'últim quart i donant molt espectacle. Tot un plaer humiliar a l'equip que ens va robar aquella final de París.
Avui s'ha demostrat el què ja es podia intuir. Que tenim una gran plantilla molt completa. Un tàndem de bases molt diferent: el base-escolta Lakovic, que no controla massa el ritme però pot decidir un partit i estar imparable per moments en atac, i en Victor Sada que aporta garra, defensa, rebot i una mica més de control. Un Navarro que avui ha demostrat que pot valer el què se li paga i que quan vol és imparable. Complementat amb un Basile, que com els bons vins, millora amb els anys, i al que li senta molt bé el seu nou rol d'especialista defensiu i triplista (quan cal) a l'equip. En Roger que també aporta garra en defensa i empenta en atac per desencallar moments dificils, i en Barton que és el tres alt que tants anys ens ha faltat. Però la gran diferència d'aquest any és que per fi tenim un joc d'interior potent, tant necessari a Europa. Santiago com a pivot intimidador, a l'hora que amb bones mans. Ilyasova, com a 4 versàtil, tant triplista, com rebotejador. Un Fran Vazquez que sembla decidit aquest any a demostrar el seu potencial. I un Andersen, que sembla que mica en mica es va integrant i despertant i que no deixa de ser el què els dos últims anys ha estat el pivot titular del campió d'Europa. Ens queden els dos homes inèdits d'avui. Un Trias que amb la bateria interior que tenim, té pocs números per jugar, però que en una temporada tan llarga és necessari en cas de lesions i ja va demostrar l'any passat que malgrat les seves limitacions defensives, pot aportar moltes coses. I un Barrett que, sincerament, de moment no li he vist què hi va veure en Chichi Creus en ell. Molt significatiu que en el primer partit de la temporada es quedés en blanc...
Està clar que la temporada és molt llarga i pot passar de tot (també factors no controlables com lesions...). Però aquest any sí podem dir que tenim plantilla de sobres per dominar les competicions nacionals (sense adormir-se, doncs el nivell acb és molt alt) i una plantilla que pot fer somiar amb tornar a guanyar la màxima competició europea. A Panathinaikos ja hem vist que no l'hem de témer... CSKA i Olympiakos, nom per nom, potser estan per sobre, però si en Xavi Pascual aconsegueix fer d'aquesta plantilla un verdader equip, segur que ens podem tutejar amb qualsevol.