Vive la fête

El divendres passat vaig gastar un dels meus regals d'aniversari i vaig assistir junt amb l'Ivan i l'Aitor al concert de Vive la fête a la sala Razz 2. Realment si a algú li dec la meva afició a aquest grup és a l'Ivan: me'ls va recomenar un dia parlant pel messenger, m'hi va portar en el BAM del 2005 i junt amb la Guns i la Deborah m'ha regalat l'entrada pel seu concert. És un dels pocs grups que ha aconseguit fer un CD d'audio monogràfic per escoltar al cotxe, doncs la meva tendència sempre és més a gravar remixos variats.
Vive la fête és un grup d'electropop belga que pel què m'ha arribat no destaca per les seves lletres (espero algun dia entendre'ls, però de moment no és el cas). El què per a molta gent és un factor en contra, per mi sempre ha estat secundari (o en tot cas un plus afegit), donant molta més importància al seu ritme i melodia. I Vive la fête té moltes cançons que entren molt bé tant per escoltar com per ballar. El grup neix del projecte del guitarrista Dany Mommens i la cantant Els Pynoo, qui malgrat no cantar especialment bé, realment dóna la força necessària a les cançons i especialment en el directe.
A diferència de la majoria de concerts que vaig, on conec només algunes cançons, en aquest cas em feia por precisament coneixer-les totes, excepte les d'un nou disc que tothom qualifica de bastant fluixet. Per sort, la majoria van ser les dels antics CDs, amb la sorpresa de tocar-les totes amb un nou estil reversionat bastant més electrònic i techno i perdent la suavitat dels seus ritmes més pop. Un canvi d'estil que probablement per escoltar en el dia a dia no sigui tan apropiat, però que pel directe d'un concert li dóna encara més ritme a la festa de ball en què es va convertir. Una hora i mitja sense pauses ni diàlegs eteris amb el públic i que es van fer molt intensos. Suposo que la meva especial predilecció per aquest grup belga és que representa la fusió del meu passat més tecno-dance amb el meu present més indie.
Per a qui no els conegui us deixo amb una de les cançons que més van entusiasmar el públic, recomenant també per als que s'inicien en el grup temes com Nuit Blanché, Noir désir, Merde à l'amour, 2005 o Hot shot.