06 d’octubre 2008

Spamalot

Com ja he dit en més d'una ocasió en aquestes pàgines, el gènere musical no és el què més m'entusiasma, però una adaptació del Tricicle a una obra de culte de Monthy Python com els "Caballers de la taula quadrada" era sens dubte un gran atractiu per animar-se a anar al teatre a veure aquest gènere que aquest any s'ha posat tant de moda a la nostra ciutat.

Spamalot és l'adaptació en castellà al musical anglosaxó original, i que segons l'opinió d'un parell d'amics que el van veure a Londres, és manté completament fidel a l'original. Lògicament hi ha certes bromes adaptades a la nostra societat, la qual cosa sempre és d'agrair, però tota l'estructura i guió principals són meres adaptacions lingüístiquesa, amb el mèrit que això té igualment, especialment en els trossos cantants que són sempre més difícils d'adaptar. De totes maneres el què majorment em va sorprendre va ser la posada en escena, amb una escenografia espectacular i dinàmica, amb nombrosos canvis d'escenaris i efectes especials que es realitzen a gran velocitat.

Sobre la història en sí, doncs va seguint a gran trets el guió de la sèrie, rememorant gags mítics i fent alguna picada d'ull a la mítica "Vida de Brian". Com a bona obra de Monthy Python hi ha gags de tot: molt bons, bons, regulars, dolents i tan dolents que fan gràcia. Les cançons tenen certa gràcia, però en la major part dels casos s'allunyen de la història original i com em sol passar en el mau cas se'm fan una mica pesades.

En tot cas pels amants de Monthy Python és una bona ocasió per reviure'ls d'una manera diferent en una bona adaptació al musical. Això sí, la falera dobladora d'aquest país és excessiva. Sincerament el "Always look at your bright side of life" crec que es podia haver mantingut en la seva versió anglesa.

2 comentaris:

_TT_ ha dit...

Habia público en la sala?

Anna Maria V. ha dit...

Tota la raó. Jo vaig riure especialment amb en Jordi Bosch cantant aquella cançó de: Estoy solo, totalmente solo, amb el pobre servent anant-li al darrere.

En general, la gent va riure molt.
No és cap meravella, però vaig passar una estona entretinguda, que bona falta ens fa a tots plegats.
Anna