Jo de gran vull obrir un centre mèdic a la Campana

Deu anys després, per fi toca renovar el maleït tríptic rosa, anomenat també oficialment permís de conducció, i obtenir un carnet portable a la cartera digne de ple segle XXI. Lamentablement, cercant per Internet, la modernització de l'administració en les renovacions de DNI no ha arribat encara a la DGT, així que tocava passar per la Campana. I prèviament, clar, la famosa revisió mèdica per demostrar que sóc apte física i psíquicament per obtenir-lo.
Així que a les 8 del matí un es planta allà i decideix entrar al primer centre mèdic que ha trobat, sorprès davant la presència d'un "botones" que li obria la porta. Un cop a dins 5 administratius i administratives, atenent a la gent, que almenys en aquella hora tampoc era una gran massa (per cert, l'altre dia vaig fer-me una higiene bucal i també n'hi havia tres tot i que en la mitja hora que vaig estar esperant no vaig veure ningú més que entrés).
Bona notícia. Ja que no et donen el carnet a l'instant, la DGT autoritza a aquests centres mèdics a presentar-li els papers i ha donar-te ells mateixos un de provisional, per d'aquesta manera estalviar-te les cues de la Campana. I el millor de tot, aquesta gestió la fan de franc. Clar que s'han de tenir-los molt grossos publicitar-te això quan t'estan cobrant 65 € per la següent revisió (sumant-li les taxes de la DGT la broma acaba sortint per 87,5 €!!!):

- Sala d'espera. Et crida el primer metge per fer-te la revisió de la vista a la consultaa 1. Et tapa un ull, llegeixes una línia de lletres, el mateix amb l'altre i fora.
- Sala d'espera 2. Et crida un segon metge i, a la consulta 2, et posa davant el doble comandament per fer la prova psicomotriu (bé, aquest cop almenys me l'han deixat completar, no com quan me'l vaig treure). El metge mentre la fas, surt a fora, s'acaba, i al cap d'una estona torna a aparèixer amb una xocolatina a la mà, mira els resultats, i molt bé.
- Novament sala d'espera 2. Abans de seure un altre administratiu et crida perquè signis el paper amb el qual expediran el teu carnet. Tornes a seure i esperes al tercer metge (que surt d'una consulta 4, agafa el bloc d'expedients pendents i va cridant des de la consulta 3). Mentrestant un veu com el metge 1 i 2 van xerrant, fent bromes, menjant xocoatines, només interrumpent tan frenètica activitat quan arriba un nou client (anava a dir pacient, però...) i l'enllesteixen en menys d'un minut. Per cert, un també es pregunta, mirant la TVE 24h que hi havia posada, perquè en els esports es repassen els 4 equips espanyols de futbol de l'Europa League (abans coneguda com a UEFA) i, quan arriba el bàsquet, només destaquen la meritòria victòria a casa del Madrid davant Montepaschi (obviant les no menys importants a domicili de Barça i Caja Laboral -abans TAU- i la derrota condemnatòria d'Unicaja).
- Finalment el tercer metge em crida. Típica broma sobre el meu naixement a Madrid, què hi feia ma mare allà ja que els dos cognoms són catalans, quina és la meva professió, per quina empresa, si sempre m'obligaven a anar "trajeao y encorbatao", perquè hi anava avui doncs, de què era l'acte on anava, sobre què treballava, si el cotxe elèctric seria una realitat, si la carrera havia estat difícil, un breu resum de la seva carrera, si fumava, si bevia, si agafava el cotxe normalment, si agafava moto també... I entremig, dues vegades si m'havien operat i de què, quatre vegades si prenia medicaments i tres si tenia al.lèrgies, diabetis o asma.

Mitja hora després recollia el meu resguard provisional per tres mesos (a portar junt amb el tríptic) fins que m'enviïn a casa el carnet definitiu. A la sortida, òbviament, el botones m'ha obert la porta. És el mínim que es pot demanar després de l'estafa a la què un està obligat a participar.