Un tipo serio

Amb a "A serious man" els germans Coen tornen a les grans pantalles i confirmen el seu estat de gràcia tot i el seu ritme anual que porten marcant des de No country for old men. Fidels al seu estil es tracta d'una pel.lícula poc ortodoxa, el sentit de la qual queda obert a diferents interpretacions de l'espectador. Una obra feta per la diversió dels seus directors, a més de la dels espectadors. El seu inici ja és tota una declaració d'intencions: on fabulós conte ambientat a la freda Polònia del segle passat. Què té a veure amb la resta de la pel.lícula? Res o quasi res. Però com ens confessen els dos germans, els hi venia de gust començar amb un conte jiddish... i com no se'n sabien cap, se l'han inventat.
Passada aquesta breu introducció, la història es situa a la segona meitat dels anys 60, en una ciutat del mig-oest dels Estats Units, en una petita comunitat jueva (únic enllaç amb el conte inicial) inspirada en la infantesa de la parella de guioniestes-directors. Larry Gopnik (caracteritzat per l'actor teatral Michael Stuhlbarg) és un professor d'universitat que intenta explicar la paradoxa de Schrödinger als seus alumnes, i en canvi de cop no aconsegueix entendre què ha passat amb la seva vida. I que els maldecaps es comencen a succeïr tant en l'àmbit professional com sobretot personal, i la vida normal que portava el nostre normal protagonista es desfondra, motiu pel qual decideix recórrer a la sabiduria dels rabins de la comunitat per intentar entendre les causes i buscar solucions a la seva sobtada desgràcia.
"A serious man" ens acosta al món de les tradicions jueves mirant la vida de la família i l'entorn protagonista. La tragèdia del professor anirà acompanyada de nombroses situacions còmiques, donant-li el toc personal característic dels seus creadors. Tot, per intentar transmetre segons la meva interpretació personal, especialment del seu tallat final, que a la vida a vegades ocorren certes situacions que no podem controlar i que quan no hi ha possible solució, s'han d'acceptar els fets tal com són i tirar endavant.
Aquesta última creació no està al nivell de la seva polioscaritzada obra de fa dos anys, probablement ni de l'última Burn after reading, però "Un tipo serio" segueix sent una entretinguda pel.lícula fidel a una manera de fer cinema diferent basada en els notables guions originals dels seus creadors.