Sherlock Holmes

L'adaptació de Guy Ritchie del mític detectiu londinenc probablement s'allunyi de la imatge tradicional que molts tenen en ment d'ell, però no per això deixa de ser fidel a l'original, que no és altre que el què se'ns descriu en les línies de les novel.les i contes de Sir Arthur Connan Doyle. I és que de la imatge del detectiu amb barret i lupa, gavardina i pipa, només aquesta és última és segura, mentre que la resta formen part de l'imaginari de les nombroses representacions (teatre, còmic, cinema i dibuixos animats) que el cèlebre personatge ha tingut. El personatge recreat per un correctíssim Robert Downey JR. presenta les característiques bàsiques que se li presuponen, tals com l'astúcia, perspicàcia, intel.ligència i sagacitat, inclou l'ironia i el sarcasme de superioritat en la relació cap a la majoria d'humans (especialment en la seva afectuosa relació amb l'inspector Lestrade) i mostra les seves habilitats i manies menys conegudes, com el seu art per la boxa i la música (malgrat que aquí es canviï el seu violí per una espècie de banjo), la seva general asociabilitat si no és per resoldre un cas, els seus experiments amb animals i molt, massa, de refiló (políticament incorrecte per una obra comercial?) la seva addicció a les drogues (soluciones injectades diluïdes de cocaïna, i morfina esporàdica). Una visió bastant fidedigne del Holmes dels primers temps, on encara els anys de relació amb el seu fidel amic Doctor Watson (brillant Jude Law), no havien suavitzat les seves formes ni l'havien convertit en un ésser més apte per a la societat (fet temporal que es veu reforçat perquè el seu amic encara no ha contret matrimoni). Serveixi com a curiositat que la pel.lícula va comptar amb el suport i va passar el server filtre dels Irregulars de Baker Street, un grup d'experts sobre el personatge.
El què no es pot negar és que Guy Ritchie fa de Sherlock Holmes una adaptació al seu gènere (el cinema) i al seu temps (segle XXI), obtenint un resultat excel.lent amb un thriller entretingut que transmet a l'espectador les sensacions d'intriga i acció i humor puntuals que tenien les novel.les. Fins i tot la major llicència que es pren amb l'aparició i relació de la Irene Adler (personatges mencionat en les novel.les i que apareix a "Escàndol a Bohèmia) és perfectament lícita i comprensible, més quan s'ha tingut l'encert de reinventar el personatges explicant una història inèdita sense basar-se en cap novel.la concreta que podia haver encorsetat molt més la trama i per tant fer-la menys apte a l'adaptació cinematogràfica moderna que es buscava.
Respecte a la història en sí, tot i ser nova, podria ser perfectament una novel.la de Conan Doyle. Lord Blackwood (interpretat pel sobri Mark Strong de Rock'n'Rolla) és l'autor d'uns crims rituals que és descobert per Holmes i Watson. Malgrat això, avisa abans de la seva condemna, que tot forma part d'un pla molt més gran i sobrenatural, que posarà en escac als nostres protagonistes, qui s'hauran d'endinsar en aquest món obscur per descobrir-nos el truc de tot plegat i evitar els malvats propòsits del seu enemic.
Com correspon a un thriller dels nostres temps, les escenes d'acció tenen el seu protagonisme, convertint el nostre Holmes del segle XIX en un James Bond boxejador del XXI, amenitzant tot plegat amb el recurs, des del meu punt de vista molt encertat, de flaixejar-nos prèviament els càlculs meticulosos del prodigiós cervell del nostre protagonista abans d'iniciar l'atac. Aquesta acció ben combinada amb efectes especials moderns i la intriga pròpia de la trama, fan passar volant les dues hores de pel.lícula.
Ritchie recupera doncs el bon camí que sembla recuperà amb Rock'n'rolla, i readapta per a les grans pantalles i les noves generacions, un personatge mític de la literatura, al qual dota de gran dinamisme amb el seu segell artístic personal, sense que això impliqui infidelitats importants per als lectors i fans dels llibres originals. Per als fans d'ambdós Holmes, la bona notícia és que el final queda clarament obert una seqüela, on el Professor Moriarty sembla reviurà els seus duels contra el famós detectiu del 221B de Baker Street.