Avatar

James Cameron ha tornat. 12 anys després de la hiperoscaritzada Titanic, el director nordamericà porta a la gran pantalla una nova obra destinada a revolucionar la història del cinema com fa 25 anys ja ho va fer amb Terminator. Una revolució tècnica que a l'hora entreveu una porta de sortida de la indústria cinematogràfica davant la inevitable pirateria i la competència del DVD. Òbviament m'estic referint a la versió 3D d'aquesta pel.lícula, la qual no és només la recomenable malgrat el seu preu lleugerament superior, sinó que és la versió obligatòria per tot potencial espectador interessat en veure-la.
I és que tota innovació del film es queda en l'aspecte visual d'aquest, el guió per contra és de típica superproducció nordamericana, simple, previsible i de personatges plans. En un futur relativament llunyà no especificat, l'home ha arribat al satèl.lit de Pandora d'on s'extreu un mineral de gran valor. Tanmateix, els Na'vi, habitants més desenvolupats d'aquest preciós món natural, els impedeixen accedir de forma pacífica a les majors reserves minerals per trobar-se en llocs sagrats per a ells. En una barreja de missió científica, comercial i militar per tal d'acostar-se als nadius, es creen els avatars, éssers creats barrejant gens humans i na'vis i controlats per la ment humana. A partir d'aquí a l'espectador li esperen dues hores i tres quarts de pel.lícula d'aventures i bèlica, amb el lleuger punt romàntic de rigor i un rerefons ecologista que actualment sempre queda cool. Una obra comercial, entretinguda i políticament correcte, a la qual és millor no posar-se a buscar-li els típics errors de guió.
El què la fa única és doncs l'experiència 3D en una obra comercial en cinemes tradicionals, més enllà de les obres que cadascú hagi pogut veure en un cinema IMAX. La unió de la gran pantalla i el dolby surround amb les ulleres polaritzades que rep l'espectador abans d'entrar, transporten a aquest a endinsar-se en molts moments en el fantàstic món de Pandora. I és que l'efecte 3D ja aproxima molt més a l'espectador en cada escena, que es percep més real que el cinema tradicional, però guanya espectacularitat en les escenes d'acció i assoleix la màxima magnificiència en les precioses escenes dels boscos i paisatges de Pandora, escenes on un se sent com si estés dins d'ells.
Avatar marca doncs un nou estil de fer cinema que tindrà segur continuitat en properes produccions i que, més enllà de la qualitat global del film, tot amant del cinema hauria de viure (en 3D) per poder dir que va estar allà i opinar sobre ella.