De relax per Pemba

El primer mati a Pemba comensava amb una forta tempesta que ens feia pensar que tots els nuvols del dia anterior ens havien seguit fins a l'illa alternativa a Zanzibar. Una breu connexio a Internet per veure les previsions de temps no invitaven a l'optimisme, pero al sortir i veure que la tempesta havia passat, decidiem llogar un cotxe amb xofer durant mig dia per explorar la zona nord de Pemba.
El xofer Omar conduia per uns camins enfangats sense massa estil ni confort, pero la barreja de selva i poblats rurals amenitzaven l'hora de cami fins al nostre primer desti. Sorprenentment, les cases mig derruides i senzilles presentaven unes portes de fusta molt treballades que xocaven a primer cop d'ull. Els ultims reductes de civilitzacio desapareixien al penetrar en el bosc de Nwegi, al final del qual i despres de passar uns quants camps, ens trobavem de cop amb l'aillada platja de Vuwambili, on dos minuts despres de quedar-nos en banyador ens sorprenia una nova tempesta. Charly i un servidor aprofitavem per fer una mica d'esport sota la pluja i la cursa ens va acabar portant a un grup autocton de dones recollint algues i cloisses, a l'hora que descobriem estrelles de mar i altres bitxets remenant entre la marea baixa. Passada la tempesta, els homes apareixien per preparar els vaixells de pesca, i mentre el Charly es dedicava a fer un reportatge fotografic, la resta aprofitavem el sol per caminar per una platja deserta, on nomes la fauna de la selva propera trencava el silenci absolut.
El seguent desti era el far de Pemba, on el farer, previa propina, ens va recitar en angles la historia completa de la instal.lacio, sense deixar-se una coma del text que tenia apres. En tot cas, era el primer cop que estavem a un far, i tot i tenir menys glamur que el de Formentera, les vistes eren espectaculars.
La tarda finalitzava al Manta Reef Ressort, on podiem relaxar-nos sense ser clients en unes cadires amb vistes al mar i a la posta de sol que s'intuia entre els diferents nuclis de tempesta.
La tornada va ser una mica mes accidentada. Omar devia tenir pressa per recuperar les misses perdudes del dia i va imprimir un ritme que per sort nomes va acabar amb la vida d'un anec i algun pollet... i dic sort perque vam arribar a temer per la vida de molts habitants dels poblats per on passavem com si fos una autobahn alemanya.
El pop amb salsa de llet de coco posava el punt i final a una jornada tranquila pero mes completa del que semblava en un principi.
El dia seguent decidiem canviar el perillos cotxe per una barca que ens portes a l'illa quasideserta de Misali. La tempesta matinal ens alegrava el viatge d'anada, on per mes cansons que busquessim per alegrar el Deu Neptu, la pluja queia amb mes i mes forsa. Per sort, malgrat arribar calats, el sol apareixia a l'arribar a la platja de Misali, on ens esperava una jornada de relax de debo. Sol, lectura, una mica de snorkel entre coralls, nemones i peixos diversos i res en el que pensar. Per rematar-ho, una tornada en el dhow a vela que satisfeia la frustracio del Charly del dia anterior de no haver pogut sortir amb els pescadors de la platja.
Un nou sopar a hores angleses posava punt i final a l'ultim dia de Pemba. Al dia seguent un autobus ens recollia a les 5.45 per conduir-nos cap al vaixell que ens portaria a Zanzibar, ultim desti del nostre viatge, on despres d'una visita ahir a la bonica ciutat de Stone Town i una nit que mereix un post especial, estem a l'espera que ens donin un cotxe que ens permeti explorar l'illa en el que ens queda de setmana.