Rumb a les platges de l'est: Jambiani

Despres d'una llarga espera per aconseguir un cotxe amb 4 portes i maleter decent, vam acabar aconseguint un Suzuki Vitara (aka Escudo aqui) que rapidament mostrava les seves deficiencies: direccio desalineada 45 graus, finestreta de copilot que no es podia pujar, accelerador que es clava, canvi automatic de funcionament precari... Els primers quilometres son estressants: gent i bicicletes per tot arreu, dhala-dhales que es van aturant, cotxes que van esquivant gent envaint el sentit contrari... Pero el pitjor arribaria amb els controls policials aleatoris. Alguns nomes per sdaludar i fer quatre bromes... Altres per inspeccionar el carnet durant 10 minuts. I altres (deguts en part a frenades no del tot afortunades per la meva banda) acompanyats de discursos morals sobre el que es un good i un bad driver i on a mesura que avansava la conversa no sabiem com sortiriem. De totes maneres, fins ara hem salvat tots els controls sense haver de sobornar a cap. Nomes ens queda la prova de l'ultim dia de tornada.
Seguint per amb el viatge, al cap d'una estona i ja mes confiat, arribavem a Jambiani, on teniem algunes problemes amb l'allotjament que creiem reservat, i acabavem finalment al Dhow Village. Un ressort low cost amb habitacions al mar i que resultava ser el centre neuralgic nocturn de la poblacio: Biendere!!
Els dos dies a Jambiani es poden resumir en platja, relax, sol, molt de vent i molt bon menjar. Especialment la llagosta de 2 kg del segon dia, brutal!! L'ambient nocturn no acaba de ser l'esperat. La primera nit el nostre local si va ser mereixedor del qualificatiu i entre el reggae, els cambrers catxondos, una foguera, el Marcel amb la guitarra, jo amb el djembe i un public escas que anava rotant pero va anar aguantant fins tard, vam acabar salvant-la prou be. La segona comensava be amb un concert de Wild Lettuce (un duo sudafrica de guitarra i cajon flamenc) al Coral Rocks, on acabavem ballant seguint el ritme d'un pare holandes que estava com una cabra. Pero acabat el concert, la tornada al Dhow Village no podia ser mes desencoratjadora. Ningu, la gent del dia anterior esfumada. L'unic grup no parelles que haviem vist dormint...
Aixi que malgrat la platja idilica i ambient relaxat decidim posar rumb al nord, on en teoria les platges haurien d'oferir banys possibles en qualsevol marea i una mica d'ambient nocturn. Propera parada: Kendwa, previ pas per Stone Town per tornar a treure diners.