27 de juliol 2016

Islàndia dia 1: balenes, foques, lava i Jules Verne

Una densa boira ens rebia a l'aeroport de Reykjavik a les 2h del matí, la qual cosa ens impedia de primeres comprovar el mite del dia sense fi que es dóna a l'estiu en aquestes latituds. El retard de Vueling ens feia en aquest cas un favor, ja que entre recollir maletes i buscar un 4x4 se'ns feien les 3h passades, hora més "raonable" per iniciar la ruta. Autovia cap a Reyjavik, circumvalació de la mateixa (amb frenada inclosa per no xafar una comunitat d'ànecs que estava tan panxa ocupant els 3 carrils) i rumb cap al nord, amb l'objectiu de fer la volta a l'illa en sentit horari, sembla ser que el contrari del què fa la majoria.
4:30 a.m. Arribem al poblet portuari d'Akranes, ja amb plena llum diurna i tot tancat. Els vaixells i alguns fòssils marins del seu museu es poden veure però ja que estan a l'aire lliure. Cap senyal de vida humana.
6:00 a.m. Borgarnes. Tot tancat, menys una benzinera on per sort podem fer un bon esmorzar i comprar coca-cola per no adormir-nos al venir d'empalmada amb el vol nocturn.
Ja amb ple sol i la boira aixecant-se ens desviàvem de la Ring Road per dirigir-nos cap a la península de Snaefellness, dominada en bon dia per la vista de l'imponent Snaefellsjökull, un volcà amb glacera permanent, des del cràter del qual Verne va imaginar-se l'entrada del seu famós "Viatge al centre de la Terra". La seva ascensió requereix reservar un dia i disposar de crampons que no teníem, però la seva magnífica vista ens va acompanyar tot el matí mentre recorríem el litoral sud de la península.
Aquest s'inicia quan la carretera ja un gir clar a l'esquerre amb vistes a l'Ellborg, un cràter amb forma de tassa per posar ous durs. L'estreta costa queda atrapada per la serralada de muntanyes que domina la península, des de la qual neixen nombrosos rius i cascades, com Bjarnafoss, a la qual ens acostem per estirar les cames, a l'igual que des de Budir, d'on surten camins de ronda que voregen la costa de roques volcàniques i alguna platja.
Al bonic poble d'Arnarstapi ens esperava la primera sorpresa de la jornada: l'avistament llunyà però clar de dues balenes des de la costa. Per si no fos poc, a la següent parada a la ja per si espectacular Londragar (formacions verticals de lava just a la costa) i camí al far de Malariff, una foca ens saludava a pocs metres en el mar mentre remullàvem els peus a l'estret de Dinamarca. Al cap de res, una nútria s'escapolia entre les roques cap a l'interior terrestre (fugint de la foca?).
Contents de la sort tinguda, completàvem la visita al Parc Nacional amb la breu ascensió al cràter de runa de Saxholl (bones vistes de la zona i Geoenlàndia al fons), la visita del far de la punta de Öndverdarnes i picnic dinar a la preciosa cala de Skardsvik.
Cansats d'un llarg dia, iniciàvem la sempre difícil missió de trobar un supermercat on comprar queviures per auto-abastiment. Finalment Olfasvik ens oferia una "grocery shop", i desistint de demanar informació sobre els avistaments de balena organitzats, decidíem arribar aviat a l'apartament que teníem al bonic poble de Grundarfjördur i disfrutar d'un descans merescut.




1 comentari:

La Quiaca Jujuy ha dit...

Que lindo Islandia, tengo muchasn ganas de visitarlo , un sueño, Hermoso blog