29 de juliol 2016

Islàndia dia 3: cascada, llacs, zones geotèrmiques i balenes

Després de la quilometrada del dia anterior, el tercer dia era més lleuger de cotxe i oferia més atractius i activitats. De bon matí, sortint d'Akureyri cap a l'est, ens trobàvem amb Godafoss, unes precioses cascades de només 12m però força espectacularitat pel cabal del 4t riu d'Islàndia. La llegenda diu que es van formar a l'any 1000 quan després de convertir-se Islàndia al cristianisme (pressionats pel rei de Noruega), el líder del país va llançar al riu els antics déus pagans en aquest punt.
Seguint la ruta, el següent punt d'interés és el llac Myvatn, que val la pena vorejar per la carretera 848. A la part sud, de Skutustadir surt una petita ruta circular que transita per uns pseudo-craters que donen una bona visió a tot el llac. Seguint fins a la costa est, al parking de Spadir, un bonic racó amb vegetació alpina i roques de lava donen una bona foto. Més endavant Dimmuborgir és un camp de formacions amb roques de lava, espectacular però convertit una mica en la Rambla de turistes. A prop es veu l'imponent volcà Hverfall, al qual es pot pujar des de diversos punts (hi ha rutes de Reykhalid a Dimmubirgor a peu pels què tinguin tot un dia a Mytvan), el més fàcil dels quals és des de la base del parking de cotxes, prenent un desviament de la carretera principal. 
Ja des dels inicis de Mytvan, el viatger observarà al fons que el verd, blau i gris general del paisatge queda interromput per un marró erm i vermell, amb fumeroles que surten de la terra. Es tracta de la planta geotèrmica de Bjarnarflag, amb un llac blau turquesa al costat. Des d'allà val la pena ascendir en cotxe al Namaskard Pass (bones vistes de tota la regió Myvatn) i després baixar-lo per l'altra banda, per trobar-se a la dreta amb la zona geotèrmica de Hvrerir. Piscines bullents de fang, terra vermella i blavosa, sortides de vapor de la terra, forta pudor a ou podrit i una muntanya al costat per agafar perspectiva de la zona i de l'espectacular plana de roques de lava i brins d'herba que s'obre en la immensitat est encandilaran al visitant.
S'anava fent tard, així que sacrificant la zona geotèrmica de Kafla, ens dirígiem a Husavik per poder agafar el tour d'avistament de balenes de les 16:30 (75e amb Northsailing). 3h amb vaixell que em van deixar la sensació dels safaris. Molt emocionant al començament, avorrit al cap d'una estona... Esperar veure una bufada per l'esquena quan surten a respirar, veure el llom uns segons i si hi ha sort, acabar veient la cua quan decideixen enfonsar-se (en tot aquest procés intentar ser àgil per fer alguna foto amb el vaixell movent-se). I tornar a esperar minuts i minuts fins que algú avista una altra. Vam estar prou de sort: 5 balenes geperudes (1 de les quals molt a prop i una bona estona) i 2 rorquals d'aleta blanca. Pel camí, els divertits frarets apartant-se "nedant" del vaixell i altres ocells marins pescant peixos entretenien el viatge. Com a mínim a l'únic integrant no marejat, ja que els altres 3 estaven concentrats en no vomitar per la borda (no tots van tenir èxit).
1h de cotxe final ens portava cap a l'entrada de la remota regió nord-est d'Islàndia. Les muntanyes desapareixen i impressionants platges verges de sorra negre s'obren pas a la costa. Al primer poble de Kopasker ens esperava la casa on descansar, escalfar-nos amb una sopa i saborejar la carn de xai i vedella tendríssima que havíem comprat.




0 comentaris: