31 de juliol 2016

Islàndia dia 5: de glaciars i llacs amb icebergs

El cinquè dia es presentava llarg, la falta d'allotjaments prop del glaciar ens implicava fer una ruta d'anada i tornada bastant important (consell si aneu a Islàndia a l'estiu, reserveu amb temps). Per tant, decidíem sacrificar la ruta que va vorejant el fiords de l'est i preníem la drecera recta que porta de Eigilsstadir fins a l'últim fiord més al sud: Berufjördur. La baixada des de les muntanyes de l'interior tornava a ser espectacular, amb l'aigua del mar entrant i les muntanyes nevades al fons. A la punta sud del fiord, Djupivogur, on teníem el nostre allotjament i ens tocaria tornar al vespre.
La carretera 1 va vorejant la costa en petits fiords i badies en aquesta part sud-est del país, en l'estret marge que li deixen les muntanyes. Fins al poble-port de Höfn, petites praderes i suaus muntanyes verdes dominen el paisatge, amb ovelles pasturant fins i tot a la platja. A Hvanes, una llengua de platja de sorra negra separa el mar d'una marisma interior (Lón) on nombrosos cignes hi neden i alimenten. 
Poc després de Höfn, muntanyes nevades comencen a aparèixer, preludi del glaciar Vatnajökull, el tercer més extens del món i que ocupa un 8% del país. Des de la carretera es poden observar llengües del glaciar que baixen fins prop de la costa i els cims nevats. 
Si fa bon dia (com el què vam tenir), val la pena pujar els 16km de l'empinada pista F985 fins a Skáfatellsjökull, entrada accessible al glaciar i amb fabuloses vistes a la costa i als llacs de l'ascensió. Des de la Jöklasel Hut es poden llogar motos de neu que permeten en una hora endinsar-se una mica més en aquesta immensitat de gel d'entre 400m i 1km de profunditat. És una activitat cara (160e/pers), a la qual ens vam animat el Juanra i jo, mentre l'Angi i la Silvia anaven caminant fins a una llengua del glaciar. En qualsevol dels dos casos, la pujada en cotxe de vertigen val la pena en un dia assolellat per fer-se una millor idea del glaciar.
Feta la baixada (més senzilla) continuàvem per la 1 fins a Jökulsárlon, un espectacular llac d'icebergs format per la baixada fins a nivell de mar d'una de les llengües del Vatnajökull. Els colors blavosos dels icebergs són espectaculars i veure el moviment d'alguns i com acaben desembocant al mar una experiència observable en pocs llocs del món. El llac es pot vorejar perfectament a peu obtenint una visió conpleta, sense necessitat d'agafar tours en zodiac o en una especie de bus amfibi que em va semblar un crim.
Després de totes aquestes espectaculars experiències, se'ns havien fet les 19:30 i ens quedaven les 2h de retorn, marcades per un autobús conduit per El diable sobre rodes i per un parell d'ensurts amb ovelles (sembla que al vespre estan especialment actives tornant de la platja a les muntanyes i creuant sense mirar). Tocava sacrificar doncs un sopar amb llagosta a Höfn, experiència segur recomenable pels què hi trobin allotjament.






0 comentaris: