La sortida de la península per la costa nord es feia més llarga, ja que passat el creuament de Stykkisholmur, la carretera es convertia en pista de grava. A l'esquerre la costa dels Westfjörds s'acostava cada cop més, fent més estret el mar que els separa. Un parell d'hores ben bones després empalmàvem de nou amb "l'autopista" de la Ring Road (1), tot i que la deixàvem abans de l'esperat degut a unes indicacions del mapa on ens marcaven foques a la península de Vatnsnes. Al centre d'informació de Hvammstangi ens ho confirmaven, així que tot i la boira, el vent i el fred ens endinsàvem per les pistes que circumvalen la seva costa. Després d'un intent fallit a la platja de Svalbard, a Illugastadir veiem una colònia nombrosa de foques en els illots propers, aquest cop en terra ferma, tot i que un parell aconseguien deleitar-nos tirant-se a l'aigua i acostant-se a on estàvem seguint els xiulets de l'Angi. Donada la volta a la punta, a l'altra banda es troba la monumental roca de Hvítserkur, on ja amb marea alta no hi havia foques però teníem bones vistes per dinar de picnic.
Vatnsnes ens havia fet consumir un temps no previst, però ideal per saltar-nos Varmahlid i Saudarkrokur (per on conduint de pas no es veia gran cosa) i dirigir-nos directament a la península de Trollaskagi. Aquesta sembla més característica dels Westfjörds que de la resta del nord, amb les seves muntanyes nevades en comptes de suaus turons arrodonits. Fiords i sub-fiords acompanyen la carretera, amb vistes a les illes de Drangey i Málmey a la costa occidental i Hrisey a l'oriental. A la punta nord, llargs i espectaculars tunels permeten l'accés a les "ciutats" de Siglufjördur i Ólafsjördur. El fiord oriental de Eylafjördur s'endinsa espectacularment molts quilòmetres endins, estretant-se progressivament fins a arribar a Akureyri, segona ciutat d'Islàndia amb (sic) 16.000 habitants. Cosmopolita segons les guies, això vol dir que té una plaça i un carrer peatonal amb botigues, bars i restaurants, sense res especial a visitar. Però per més bàsic que sembli, això és un rara avis a Islàndia. Ho aprofitàvem conseqüentment per sopar de forquilla a l'agradable Kaffe Ilmur, degustant un excel.lent bacallà fresc, sopes i pastissos.
0 comentaris:
Deixa el teu comentari