09 de desembre 2005

Feliz Navidad

Podria estar desitjant ja un bon nadal, però encara no és aquest el propòsit del post, sino parlar d'aquesta coproducció franco-alemanyo-anglo-belga-rumana (buf, com es posa això?). Dirigida pel director novell Christian Carion i amb actors d'uns quants països (a destacar per ser més famosos aquí, Daniel Brühl -Good bye Lenin i la futura Salvador- i Diane Krüger -Troya), la pel.lícula ens acosta a una bonica història real que va ocòrrer en la primera guerra mundial. En aquells temps on encara les guerres eren d'una altra època, res comparat a les actuals, en algunes trinxeres on hi havia bàndols oposats a uns pocs metres uns dels altres, es va acordar fer una treva per nadal i fer la celebració junts, oblidant els odis entre bàndols en tant important dia per a molts. En la història que se'ns explica és una treva entre escocesos, francesos i alemanys, en territori francés. Lamentablement pel fet d'estar a Manresa vaig veure la pel.lícula doblada, la qual cosa fa segur perdre molta gràcia a aquesta història amb gent diferent. Les diferències culturals (un tant tòpiques potser sí) es fan latents i la trama té certa gràcia tant durant la treva com el que passa després. També memorables les escenes finals on un cop els comandaments descobreixen la història, la decideixen tapar i castigar als que hi van participar -especialment destacable la de l'eminència religiosa anglesa, un cop més remarcant la hipocresia de l'esglèsia.

Sens dubte el millor la història en sí, la qual però podia haver estat molt més aprofitada. A part de certes escenes que es poden arribar a fer avorrides, tampoc crec que el director aconsegueixi que l'espectador es posi realment dins la situació que ens explica, ni en la història de la treva en sí, ni sobretot en la part inicial de la guerra, on no aconsegueix ni de bon tros unes bones escenes de cinema bèl.lic. Una verdadera llàstima, doncs es tracta de la última guerra on el combat cos a cos, la lluita de trinxeres, l'avanç de línies adquiria gran rellevança per damunt dels actuals (a partir de la II WW) bombardejos, armament pesant i destrucció a gran escala, que acaben decidint les contingències.

0 comentaris: