I per fi vacances...

Quina gran sensació es té quan un té vacances, molt més ara com a currante que quan un era estudiant. Llavors un tenia moltíssimes vacances i bé, la veritat que excepte els dos primers anys de carrera, el curs tampoc era en tota la seva durada estressant. Un acabava i sabia que tenia quasi 3 mesos de descans, tant de temps que un al final de l'estiu quasi tampoc l'importava tant tornar a començar, ni que fos per trencar la rutina de les vacances.

Ara duia jo 2 anys sense vacances. Val, d'acord, els 7 mesos d'Erasmus tampoc van ser un estrés precisament, vaig fer molts viatgets d'uns quants dies, però vacances allò tenir més d'una setmana per mi no n'havia tingut, i tot i que vaig viure molt bé, al final cada dia feia entre 4 i 6 hores de projecte, tampoc és que em toqués els ous. Vaig tornar i vaig tenir quasi 2 mesos de vacances, però tampoc eren completes, paperassa universitària, buscar feina... I des que vaig començar duia ja un any i 1 mes treballant i el màxim que havia tingut va ser una setmana a l'estiu. La veritat que després d'uns últims mesos amb molta feina necessitava realment fer una pausa així de 3 setmanes.

El divertit del curro és que no pots anar-te'n de vacances sense més, has de preparar tot perquè la teva marxa sigui el menys traumàtica per l'empresa, sobretot si un se'n va com jo ara fora d'èpoques normals. Tota la setmana enllestint les ofertes importants que hi havia per aquest mes per tranquilitzar als nostres comercials, explicant-les al que serà el meu subtitut (que a més s'afegeix que és novato en la feina), preveient quins possibles problemes podrien sortir per explicar-li què fer i com si passa, dient-li tot on està, donant-li tots els contactes, etc. Ha estat divertit, tota una setmana xerrant el què pensava en veu alta mentre tenia una ombra al costat que escoltava i mirava i intentava retenir tota la informació possible. Per la meva tranquilitat és un colega de la uni, així que encara que novato, sé que té capacitat de sobres. També posa ràpidament al dia als jefes d'aquelles coses que normalment ja faig independentment i preveient també els possibles problemes. Entremig trucades dels comercials i col.laboradors de les plantes, per deixar tot a punt i per mostrar tots l'enveja que ara tenen (però jo també la vaig tenir a l'estiu, ja us vaig dir que jo riuria l'últim i millor).

Finalment despedida dels companys i jefes, el millor el Giró, big boss, òstia què bo que t'envagis ara, què ha dit la teva familia de que no estiguis a les festes? I jo, bé, és una de les coses que més em motiva del viatge a part de la destinació, passar un nadal sense fred ni àpats familiars. I ell, ostia sí, quina sort, són horribles, sempre et toca al costat el típic pesat de la familia que no aguantes però que has de posar bona cara, quina enveja em fas, i els dos rient.

I un surt i pensa que pot desconnectar 3 setmanes, ni mòvil ni portàtil, si sorgeixen problemes els solucionarà un altre, un marxa com molt més lleuger que un cap de setmana normal, on un desconnecta, però sap que el dilluns tornarà a estar allà i haurà de reemprendre el què està a mitges.

I aquí estic ara, esperant a què en 2 hores i mitja vagi ja cap a l'aeroport a fer el viatge més llarg de la meva vida, 25 hores de vol ni més ni menys. Barcelona-Paris-Singapur-Brisbane, i un cop allà, Sydney, The Great Coral Reef, Outback, Byron Bay, Golden Coast... Dani, ens veiem ja per fi i espero que fem el millor viatge de les nostres vides!!!!!!!! Als demés, bon nadal, feliç any nou i fins l'any que ve.