Match Point

Woody Allen??? Bé, la veritat és que costa distingir una mica el segell d'aquest autor en la seva última pel.lícula, suposo que els més fans que n'hagin vist més que jo hi trobaran més detalls potser propis d'ell, però en tot cas queda clar que es tracta d'un gir radical del seu estil propi fins ara.

Primer detall: aquest cop no està rodada a Nova York, sino a Londres. No és tampoc l'aspecte més clau potser, però mostra clarament les intencions de fer un canvi d'aires i premiar amb els seus rodatges a les seves ciutats on té molts incondicionals, segur que aviat en cau alguna a Barcelona.

Segon detall: ni actua ell, ni hi ha el típic personatge que fa d'ell, s'han acabat les converses psicològiques sobre els seus traumes.

Tercer detall: es tracta d'un drama en tota regla, es trenca el seu estil de comèdia, que en més o menys grau tenien les seves anteriors pel.lícules.

Vol dir això que no cal anar-la a veure? Ni molt menys, però no s'ha d'anar a veure-la esperant una pel.lícula del seu estil, perquè llavors sí decebrà.

El tema de la peli, enfocat diferent, sí que podria ser típic d'altres pel.lícules seves. És un home que es veu enfrontat davant d'un problema d'amors amb dues dones. El protagonista (excel.lent Jonathan Rhys-Myers), jove irlandès arribat a Londres, es veurà amb el dilema d'haver de triar entre la seva dona (Emily Mortimer), un encant de dona que li ha permès trepar ràpidament en la classe aristocràtica de la ciutat, o la seva amant (la molt molt sexy en aquesta peli Scarlett Johansson, increïble la sensualitat de l'escena borratxa en un bar). Fins aquí es pot explicar, el final era l'esperat per mi i el que jo també hauria triat si hagués tingut la ocasió, malgrat que la intriga queda fins al final. Excel.lents la conjunció entre l'escena inicial de la pilota i una de les finals de l'anell, que sembla desvelar el desenllaç, però mantenint el dubte una estona més. Venen a explicar la sort i la importància que té a la vida (tot el contrari que La buena suerte que explicava l'altre dia). Però la pel.lícula va molt més enllà i mostra altres característiques del gènere humà, aquest cop representats des de la dura realitat, sense els tocs humorístics habituals en Woody Allen, però amb la genialitat que el caracteritza.