L'església del mar

Ja m'he acabat un dels grans èxits literaris d'aquest any al nostre país, L'església del mar, novel.la de l'advocat barceloní Ildefonso Falcones. Un bon màrqueting, el tractar de l'època medieval, que actualment està de moda, l'estar ambientada a Catalunya (majorment Barcelona) i aprofitant el rebut d'un gran èxit que tractava sobre construccions de catedrals, com és Els pilars de la Terra (Ken Follett), crec que han estat les claus d'aquestes nombroses ventes, més que la qualitat literària en sí. Es tracta realment d'una bona obra, que es llegeix fàcil i dóna la sensació d'estar ben documentada (i amb aclaracions finals de què és vertader i què inventat, cosa que s'agraeix en una novel.la històrica), malgrat que com comentava ahir en JD, sí que es nota l'origen de l'autor, amb una major explicació de les lleis i contractes mercantils del país que en d'altres aspectes de l'època. Encara que Santa Maria del Mar sigui un eix conductor de la història, que ningú esperi aquí un tractat arquitectònic com era l'obra de Follett, malgrat que això no desmereix en sí a la novel.la catalana. La distància que la separa d'una gran obra per mi és una prosa que no aconsegueix emocionar, entrar a l'espectador en la història. Un la llegeix diria com un espectador de la novel.la, però no acaba d'entrar en els sentiments dels personatges, identificant-se amb alguns d'ells i odiant als seus enemics. Una obra més doncs que ens narra com era l'Edat Mitjana, amb la gràcia això sí de reconèixer molt dels llocs que es descriuen.