Los hijos de los hombres

Any 2027: els últims dies de l'espècie humana. Cap nen ha nascut en els últims 18 anys. Ell ha de protegir la nostra última esperança.
Amb aquest prometedor resum publicitari vaig decidir anar a veure aquesta setmana l'última obra del mexicà Alfonso Cuarón, director entre d'altres d'una bona pel.lícula com Y tu mamá también. Ben aviat però un descobreix que no ha anat a veure una obra de ciència ficció sobre uns fets futurs que podrien passar en cas de què alguna malaltia tornés a la nostra espècie infèrtil, perillant doncs la nostra existència. No, en realitat estem veient una fàbula catastrofista del futur bastant inmediat que podem tenir si el terrorisme i el moviment migratori continuen creixent sense solucions ni controls. Efectivament a l'any 2027, potser per aquesta inesperada plaga d'infertilitat o molt més probablement per els problemes actuals, el món s'ha convertit en un caos plagat d'actes terroristes i mig món sembla voler dirigir-se a una sòrdida Gran Bretanya (?). La plaga d'immigrants és controlada per l'estat a base de tancar-los en gàvies i camps de concentració, sense gaires miraments ni drets humans cap a ells. Els britànics són els únics que poden circular amb certa llibertat, sempre amb DNI a la mà i rodejats de policies que els vigilen i protegeixen de la peste immigrant. Per tot arreu cartells reclamant denunciar qualsevol ilegal que es vegi (com els cartells que actualment hi ha reclamant vigilar qualsevol acte o persona sospitosa d'estar relacionada amb el terrorisme islàmic).
És en aquest món on hi ha una associació ilegal, liderada per Julian Taylor (Julianne Moore), que vol reclamar pacíficament la igualtat entre els ésser humans, i per Luke (Chiwetel Eijofor), que proclama la "Revolució" (?) violenta. Entremig es troba involucrat Theodore Faron (Cliwe Owen), el nostre protagonista encarregat de vetllar contra els interessos de tothom de Kee, l'última dona fèrtil que sembla quedar. La salvació està en el Projecte Home, una espècie de Greenpeace pirata que va voltant pel món amb un vaixell i recollint les últimes esperances de salvació.
Després d'un inici que sense ser prometedor inspira certa curiositat a l'espectador, amb un retrat futurista d'ambient tètric molt ben aconseguit, la pel.lícula s'acaba convertint en una persecució (bastant dolenta per cert) constant entre tots els diferents membres que aspiren a fer-se amb aquest últim nadó. L'última mitja hora en el camp de concentració podria ser una pel.lícula de guerres i horrors a Bosnia, amb trets a tort i dret, un ambient angoixant i refugiats ferits, morts de gana amunt i avall. Una trama per mi bastant decebedora i que no es correspon amb el què un es pot esperar pel què s'anuncia, però que tindrà segur les seves crítiques positives en els amants del catastrofisme polític i de les ambientacions futuristes pessimistes (estil Naranja Mecànica), que és per mi l'únic aspecte a destacar de la pel.lícula (fallant-li per mi la resta a diferència de la obra de Kubrick).