Zum Geburstag viel Glück 13/10/2007

Coincidint amb el meu vint-i-sisè aniversari he rebut l'última visita que tenia programada, esperant que hi hagi gent que s'animi encara en un futur pels mesos que queden. Marxat el Lluc el dimarts, el primer en arribar era el Dani el dimecres. Fins divendres lamentablement poc temps vam poder passar junts (coses de la feina): ell tenia les seves primeres experiències alemanyes per Nürnberg i München, i als vespres feiem les primeres partides de Carcassone i preníem les primeres cerveses alemanyes a l'Outzerie i la Diva.
Divendres arribaven un parell més: el Joanda i l'Ivan, i recent recollits ens reuníem els quatre a München, on feiem una visita ràpida pel centre, feiem la primera Mass a la Hofbräuhaus i sopàvem a l'Augustinerkeller, perquè les visites s'iniciessin als menjars greixosos i de postres dolços típics d'aquí. Després feiem una copa a un bar cubà recomenat pel Jorge, local amb molt bon ambient, cambrera simpàtica i tocona i que promet alguna nit més de diversió en la capital bavaresa. Com el segurata d'un segon bar ens espatllava la continuació de la nit, decidíem posar rumb a casa per continuar amb el vici i començar amb l'hegemonia del cap de setmana del Joanda al Carcassone.
El dissabte tocava descobrir un nou lloc de la regió: el Chiemsee, o mar de Baviera. Es tracta del llac més gran de la regió i des del poble de Prien es pot agafar un vaixell que et porta a dues illes del centre del llac: la Herreninsel (illa dels homes) i la Fraueninsel (illa de les dones). La primera és més gran, però fora del palau construit pel "rei boig" (el mateix que Neuschwanstein) no té res massa especial. Molt més bonica és la segona illa amb un poble on es respira una tranquil.litat absoluta i es gaudeix d'un paisatge espectacular: llàstima que els núvols tapessin el fons dels Alps!
Cap al vespre vam tornar a Ingolstadt, on vam gaudir d'un bon sopar turc (en restaurant, res de Döners), vam fer una cerveseta a la Diva i la lesió del peu del Dani va impedir un Amadeus. El què no vol dir que no ens passéssim probablement encara millor fent copeo per casa i jugant, per fi de nou, al Catan i després al Carcassone. A més, el trío maravella em van emocionar amb dos grans regals que han de portar més hores de vici i diversió: l'ampliació "Constructors i comerciants" pel Carcassone i el "Condottiere".
Avui, curta visita per la ciutat i el moment més trist de les visites: la seva marxa. Fins la propera.

Fotos