Què cal fer en el Barça de bàsquet?

Hem arribat a la meitat de la competició nacional i els dubtes de principi de temporada no s'han esvaït, ans el contrari. Durant molts mesos l'equip ha ofert una imatge no especialment brillant, però excepte un parell d'ensopegades sonades, els resultats no eren del tot criticables. A més, tenint en compte que els que haurien de ser jugadors franquícia no havien rendit gens, el potencial de millora era molt gran. Però passen els mesos i amb la ratxa negativa de l'últim mes de competició, ara ja es pot dir que els resultats tampoc acompanyen.
Josep Cubells (el nou directiu responsable de la secció, que almenys està sortint més a la premsa que els seus antecessors, tot i que per no dir res en especial) restava avui trascendència a les últimes derrotes. No hi estic d'acord. Amb les últimes quatre derrotes a domicili en les últimes quatre jornades s'ha quasi tirat per terra la possibilitat més fàcil (i realista) d'aconseguir una de les dues úniques places que queden lliures aquest any per a poder jugar l'Eurolliga l'any que ve (objectiu que hauria de ser prioritari si no ens volen tornar a vendre una altra temporada de transició, i ja en van...). Tres victòries de diferència ja són moltes i malgrat que remontar no és impossible, no queda ja marge per a cap error més. A més, com les derrotes són sempre tan abultades, el basket average general (important en cas d'un no gens descabellat triple empat) és paupèrrim, i els particulars contra possibles rivals no són massa esperançadors (-21 contra DKV, +3 contra Pamesa a casa, + 4 contra TAU a casa, + 7 contra el sorprenent Iurbentia, -15 contra Unicaja i només contra el Madrid +19 estem realment bé).
Té raó Cubells, la part important ve ara, però realment val més que ho bordin: o guanyen l'Eurolliga (no impossible, però amb Panathinaikos i CSKA una mica quimera) o queden campions de lliga (o que ho sigui TAU i Unicaja i nosaltres quedem just darrere). Queda clar que si ho aconsegueixen l'equip s'haurà guanyat una credibilitat inesperada. Però i si passa el què la majoria es tem? Una copa del rei (fins i tot dues si guanyessin aquest any) en 3 anys no és precisament per tirar cohets.
Motius per ser positius: l'equip ha demostrat poder competir contra els millors rivals. Acker, Ilysova, Fran i Kasun no han explotat encara tot el potencial que tenen. Grimau ha demostrat que si el respecten les lesions pot ser el jugador que s'esperava quan se'l va fitxar.
Motius per ser negatius: dóna la sensació que es repeteixen els mateixos errors que cada any. La irregularitat. La baixada de rendiment fora de casa, sobretot en la posició d'alers (segona millor defensa a casa, pitjor fora). Realment acabaran explotant els qui ho haurien de fer?
El problema és que no sembla que hi hagi cap opció millor que confiar en l'equip i el projecte, i esperar que si no guanyen res, almenys s'obtingui plaça per l'Eurolliga i s'hagi treballat per tenir un projecte guanyador (amb nou GM i entrenador) l'any que ve.