Després de tants anys mirant bàsquet és difícil trobar accions que et sorprenguin. Aquesta passada jornada però el base de l'Iurbentia Bilbao (vaja temporada que estan fet per cert) Marcelinho Huertas ha demostrat que un s'ha de llegir completament el reglament, per veure quina innovació pot treure's un de la màniga. Pel què es veu en Ricky Rubio (casualitat que siguin ex-companys?) ja ho havia intentat en un europeu cadet, però la taula va fallar i lògicament tampoc hauria tingut la mateixa trascendència. Segur que a partir d'ara ho veurem més sovint.
14 de gener 2008
Sempre hi ha lloc per sorpreses en el reglament
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Doncs jo ho trobo malament, i l'altre dia em queixava.
Per mi, no pot ser que el temps del partit pugui córrer i en canvi el de la possessió no.
Les possessions són de 24 segons, però si t'hi fixes, molts equips s'ho prenen amb calma abans de treure de fons quan els hi convé i això fa que les possessons puguin arribar a gastar 30 segons de temps de joc, o més
I això se li ha acudit al Marcelino tot sol???
realment el basquet és pels llestos. Tot i que si les coses continuen així arribarà un punt en que tot serà basquet yugoslau i serà un toston.
Jo trobo que aixo son tonteries comparat amb l'arma secreta del Lluitxi quan juga a handbol, que li permet botar la pilota dins l'area sense trepitjar-la!!
Jo estic totalment a favor dels jugadors que aprofiten aquests buits en el reglament, solen ser els mes inteligents.
En altres esports n'hi ha un munt i encara no entenc com els jugadors no li treuen profit. Per exemple en futbol, d'un fora de banda no es pica fora de joc, o si un davanter surt fora del camp pel fons en un atac, no te fora de joc... O allo d'esperar a que el porter es despisti i treure-li la pilota de les mans amb el cap. En aixo el Tamudo es un dels mes bons, per murri.
Salut!!
JD,
Jo crec que té sentit.
Possessió suposa un control de la pilota. En aquest cas no n'hi ha...però la bola està en joc.
Sino seria impossible decidir quan comença la possessió en una pilota disputada. No control = no possessió.
Això és com fer un autopasse fent-li rebotar la pilota des de la banda a l'esquena d'un jugador confiat.
Marc, aleshores, que es pari el temps quan la pilota surti a fora, o quan es demora la posada en joc de la pilota...
Un dia us juro que van passar 8 segons entre que la pilota era encistellada, votava 3 vegades, la recollien del terra, es col·locaven per treure de fons i treien la pilota. I això, ja savbem que en basquet és un món
Independentment d'estar-hi d'acord o no, estic amb el Flop que s'han de saber buscar aquests buits del reglament. Accions així repetides obligaran a què els equips defensors facin pressió si volen tenir l'última possessió.
Respecte a pressió quan treus de fons, recordo una regla també poc coneguda que nosaltres practicàvem de vegades en el bàsquet escolar, ja que erem força paquets i de vegades teníem problemes. Quan un jugador vol treure de fons i té problemes, un jugador del camp pot entrar a la línia de fons, el primer li fa un passe interior a aquest segon, i el primer torna a la pista davant del desconcert del rival i rep la pilota d'aquest segon.
Respecte a la norma de l'acció Marcelinho estic amb el Joanda que no té massa sentit que corri un dels dos rellotges i amb el Marc que hi ha d'haver el concepte control. Però ambdós no són incompatibles. Sencillament amb joc en marxa, possessió comença amb pilota controlada. Amb rellotge parat es posen ambdos rellotges a la vegada.
Aturar encara més el rellotge JD no crec que sigui bo pel bàsquet. Per mi un dels grans problemes del bàsquet modern és el gran nombre d'aturades (4 temps, excessius temps morts, més tirs lliures...),que no ajuden a enganxar a nous adeptes i allarguen el partir en excés (actualment ja dura més que un de futbol).
Pel que fa al que feia en Marcelinho...
Jo recordo quan jugàvem al Sagrat Cor, que molts vegades quan faltava poc temps i guanyàvem de poc, l'altre equip podia treure la pilota, i fins que no la tocava el base (que ja podia ser al mig del camp), no començava a córrer el rellotge, pel que la norma era ben fàcil... com que sempre sortia els últims minuts, em tocava pressionar al base i després tornar corrent cap al meu camp, per a defensar tots juntets, pel que tampoc crec que el Marcelinho inventés res de l'altre món, i potser el problema va ser més de l'equip rival, que no estava a l'aguait
D'altra banda, dos comentaris Kus...
1) Tens raó amb això de les aturades de temps, pel que jo aquesta norma només la faria els últims dos minuts de l'últim quart, i solucionat...
2) És una llàstima que a la gent no li agradin aquestes interrupcions, i méssi ho compares amb els EUA, o partits de bàsquet duren més, el Futbol americà té moltes més interrupcions, i el bèisbol és (per a mi) un conyàs... potser es tracta de màrketing, ja que a vegades gaudies més dels espectacles a la mitja part, o els anuncis de la tele, que del propi partit
Si, més parades no gràcies.
Quan vaig veure el partit dels 76ers vs Barça em vaig aborrir força. No hi havia manera d'entrar al partit. 2' parada d'1'. I vingui publicitat, i vinga parides...
A can Barça i a l'ACB en general hauríem de prendre nota de com fer certs homenatges amb un estil més americà i fer que llueixin més, però sense caure en l'excessiva dependència de la TV.
Deixa el teu comentari