Heroes

L'espera de Lost s'ha fet molt llarga i per sort està a punt d'acabar. Després de tornar-me a empassar el DVD de la primera en anglès i alemany i repetint la tercera per la televisió alemanya, finalment em vaig enganxar a una nova sèrie: Heroes. Dic finalment tot i que sincerament tampoc ho he buscat massa, de totes les sèries actualment àmpliament seguides, només havia intentat House, que però em semblava sempre el mateix. El desencadenant de Heroes va ser descobrir que també l'estaven fent per la RTL II alemanya, que el company de departament hi estava enganxat i que hi ha un amic que n'és fan.
Al començar pel capítol 9 directament, em vaig veure obligat a baixar-me els episodis anteriors per seguir el fil (amb les dificultats d'idioma ja en tenia prou), i clar, el què passa amb aquestes sèries és que si enganxes un ritme trepidant de capítols ja no hi ha qui el pari. Així que la setmana passada em vaig acabar ja la primera temporada sencera, i a partir d'ara repassaré els últims capítols en alemany sabent ja què passarà.
A pesar de què el tema no m'atreia massa (persones del carrer amb poders de superherois), he de reconèixer que la sèrie m'ha enganxat bastant i que sap buscar elements d'intriga a través de l'organització secreta que un no sap molt bé què busca. Hi ha girs radicals de certs personatges i un parell de capítols flashback i "flashforward" que són per mi dels millors de la temporada. Els nexes que es van creant entre els protagonistes també són interessants. En quant als personatges hi ha de tot, però coincideixo bastant amb l'expert en sèries del grup. El millor per mi és Noah Bennet, una mica anàlog al meu personatge preferit de Lost (la gran Juliet): persona intel.ligent amb un objectiu clar que passa per damunt de tot i tothom. I en canvi tampoc suporto el suposat toc d'humor que aporta en teoria en Hiro Nakamura. Tampoc m'agraden els títols del capítol que ja et revel.len de què anirà, i sobretot el què em posa més nerviós és l'abús en la repetició d'escenes entre capítols (no fos cas que ens perdéssim): quan un mira la sèrie quasi del tirón es nota molt. El pitjor, però és sens dubte el final, que sense ser dolent, és força previsible. Tenint en compte que en aquest cas tota la temporada gira entorn a aquest final, doncs esperava quelcom més.
De totes maneres la sèrie és força entretinguda i suposo que seguiré veient la segona temporada en les pròximes setmanes... sempre que Lost m'ho permeti (veient el trailer tinc moltes ganes que comenci).