Llegeixo amb certa indignació alguns dels comentaris que avui es fan en un diari online arran de l'enquesta que està fent sobre si l'Estat espanyol hauria de donar ajudes al sector de l'automoció (per cert, amb resultat de 30 a 70 a favor del no). Ambdues respostes són certament vàlides, sempre i quan un les esgrimeixi amb arguments coherents.
El debat neix després de què el nou govern dels EEUU d'Obama ja ha promès ajudes milionàries per salvar a una indústria automovilística nacional que fa anys va a la deriva. El govern alemany també està buscant suports en l'empresariat alemany per fer un esforç conjunt i "rescatar" l'alemanya Opel, del forat global de GM. Ja en el nostre territori, actualment tenim un ERE que redueix considerablement de forma permanent la plantilla de Nissan... i EREs temporals de la resta de fabricants nacionals (SEAT, Opel, Ford i Renault) per compensar la baixada brusca de la producció que hi ha actualment, fruit del fort descens que han sofert les vendes en aquest context de crisi econòmica global. EREs temporals que d'aquí sis mesos ja es veurà en què es converteixen si la situació no millora...
Entenc la postura de qui nega les ajudes al sector, ja sigui a aquest o a qualsevol altre que estigui en crisi. Ajudar a qui no ha sabut fer un negoci rentable va en contra del lliure mercat, de l'estímul de la innovació, de l'igualtat d'oportunitats... Però de vegades s'ha de ser pràctic. A ningú li ha agradat que en tot el món es surti al rescat de grans bancs que en els últims anys s'han enriquit increïblement amb productes inintel.ligibles ni per ells mateixos. Però també és cert que si l'ensorrament de totes aquestes grans entitats ha de provocar una crisi econòmica mundial molt més gran, potser la majoria acabarà perdent més que contribuint a solventar els seus errors. De fet, de tota aquesta crisi, potser s'ha après que "el mercat ja es regula sempre sol" no és veritat, i que els Estats han de posar uns mínims mecanismes de regulació.
Oberta però l'aixeta es crea un precedent... I aquí entra la industria de l'automoció. Amb l'injecció de diners es salven a grans entitats bancàries (llur funció i benestar social no discuteixo com a fonts generadores de riquesa i préstec de diners per a d'altres activitats), però també a molts especuladors financers del món, la tasca social dels quals és com a mínim de dubtosa necessitat. Gent que desvia diners a paraïsos fiscals on es perd el seu rastre, gent capaç de fer trontollar una empresa que va bé, si els beneficis poden ser més elevats en un altre lloc... Perquè no ajudar a una industria que durant més d'un segle ha donat feina a milions de persones a tot el món... i que pot seguir donant-ne més en els propers? Una industria productiva, que genera un bé real, del qual molta gent gaudeix pel seu transport, i genera el seu bé social en tant que ocupa directa i indirectament a un percentatge molt elevat de la població. És una alternativa millor enviar a tota aquesta gent a l'atur... sense cap alternativa on col.locar-los? En el nostre país la situació és més flagrant, doncs amb la caiguda (completament previsible) del sector de la construcció, perdre el principal sector industrial del país i deixar-ho tot en mans del turisme (on hi ha cada cop més competència) i el sector serveis és com a mínim agosarat. Els (per fi) augments considerables en els pressupostos d'I+D estatals clarament s'han d'invertir en construir alternatives al món de l'auotomóvil (personalment crec que a Catalunya es podria crear una industria pionera en el món de la biotecnologia ajuntant els excel.lents professionals de camps de la medicina, biologia, farmàcia i enginyeria), però aquests resultats només seran visibles (si es fan bé) en uns quants (bastants) anys.
Lògicament hi ha moltes maneres d'ajudar i en cap cas ha de ser una ajuda a cegues. Poden haver-hi ajudes directes, condicionades a projectes de futur que assegurin els llocs de treball durant un bon grapat d'anys (com el projecte de cotxe elèctric de Nissan que ha sortit a la premsa). Poden haver-hi ajudes directes condicionades a un anàlisi d'errors i exposició de mesures. Com el què han fet les empreses americanes dient que el model únic de cotxe gran, tecnològicament pobre i poc ecològic els ha fet perdre quota de mercat respecte els japonesos i europeus. O el què podria fer potser SEAT (condicionada pel grup VW) amb una gamma excessivament curta, un posicionament poc clar com a marca en el mercat i poca penetració en mercats exteriors importants. O poden haver-hi ajudes indirectes, en forma d'incentius fiscals, que ajudin a recuperar les vendes.
El què no val és acusar demagògicament a la indústria de l'automoció d'haver-se enriquit en els últims anys (el benefici d'un cotxe bàsic popular és molt inferior al què donaria un banc per ingressar la milionada que val desenvolupar-lo i fer les inversions necessàries per produir-lo), de no treure cotxes de 3000 euros (com si es poguessin homologar a Europa cumplint amb totes les normatives de contaminació, reciclatge i seguretat activa i passiva) o no invertir en el cotxe elèctric per seguir donant joc al monopoli petrolífer (*). Just o no just, la feina de molta gent està en joc en els propers mesos, i com a societat (i per a això elegim a un govern), alguna alternativa s'haurà de buscar.
(*) Els amants del cotxe elèctric es mereixerien un post apart, però deixo algunes preguntes per la seva reflexió: Perquè els cotxes elèctrics que JA existeixen tenen una penetració en el mercat quasi bé nul.la? Perquè tant poca gent està disposada a pagar una mica més per tenir un cotxe híbrid? Perquè hi ha cotxes "normals" que consumeixen i contaminen menys que un híbrid? Quanta gent vol un cotxe d'autonomia limitada i flexibilitat menor (pel fet de no poder-lo agafar quan es necessiti carregar)? Tenim les infraestructures adequades per una introducció massiva de cotxes elèctrics o d'hidrogen (això és culpa dels governs o de les empreses)? És realment més ecològic un vehicle "ecològic"? (aquí com a resultat puc avançar un estudi que feiem a la carrera on un autobus d'hidrogen contaminava a l'estat espanyol actualment més que un de normal, pel fet que les emissions per generar l'electricitat que es necessita per obtenir l'hidrogen liquid eren superiors a les del propi vehicle, considerant el mix actual de maneres de produir electricitat). Podem produir només amb energies renovables (o considerem aquí de nou les nuclears?), ja no només tota l'electricitat que actualment consumim, sinó tota la què es necessitaria per a mantenir el volum de transport actual?
P.D: un servidor creu sincerament en la viabilitat d'un món amb cotxes elèctrics i més net de CO2 en un futur relativament proper... Però el què es porti a terme no depèn de la indústria de l'automoció.
24 de novembre 2008
Les ajudes al sector de l'automoció
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Un tema molt complicat, que necessita d'una gran reflexió per part del govern
La pregunta de sempre és quines són les mesures i a quins sectors s'han d'aplicar per a poder obtenir els majors efectes multiplicadors (no només a curt termini sino també a llarg)
La cosa és complicada, i dissortadament sembla que la banca s'ha de salvar agradi o no. Dic dissortadament perquè això crea un moral hazard ben fort per part del sistema financer que sap que al final, encara que ho acabi fent molt malament, "papa govern" els acabarà rescatant.
I ara és on entren la resta de sectors. Immobiliàries? Sembla que no, ja que tot i tenir efectes multiplicadors importants, no interessa ja més un país que creixi amb el totxo. Però aleshores són les automovilístiques les que han de ser rescatades? les elèctriques? o siderúrgia i agricultors? Interessa un rescat a un sector condemnat a la reestructuració o desaparició
El que s'ha d'intentar és mantenir, gràcies a les ajudes, sectors improductius (no em refereixo a les automovilístiques explícitament), perquè a llarg et surten molt més a compte d'altres mesures, que afavoreixin a d'altres sectors (més capital intensius que no pas l'immobiliari) com jo també crec que pot ser el biotecnològic, en el que Espanya està demostrant que pot ser tinguda en compte
Dos últims apunts:
1.- La veritat que la sensació entre els economistes joves (amb feina) d'aquesta crisi és bastant diferent, ja que poques vegades s'acumulen tantes circumstàncies alhora, i és un bon escenari per a poder veure de ben aprop com treballen els "cuiners" de l'economia
2.-Pel que fa a la lliure regulació del mercat, això només funciona correctament sota uns principis molt restrictius, pel que la necessitat de la regulació, és necessària en molts casos.
Ja que sinó el mercat actúa, però no com volem... ja que ho pot fer amb un cert decalatge, permetent la creació de bombolles i el posterior overshooting del bust.
Bé, no sé si s'ha entès, però és que he de começar a currar... suposo qu la idea més general si.
El tema dels cotxes elèctrics és força interessant, i espero que eventualment apareixi algun post il·lustrant-nos
Apa vagi bé!
PS: No he llegit el que he escrit, pel que potser hi ha alguna barbaritat ;-)
La meva opinió és que subvencionar o intentar mantenir a flot una indústria poc competitiva i que a la llarga està clar que es descentralitzarà només té un sentit electoral.
L'economia necessita reestructurar-se. Els païssos desenvolupats no poden seguir, com tu dius, basant-se en una indústria de fa 100 anys. Qualsevol mesura proteccionista l'acaba pagant tota la societat. Si salvem a SEAT o Nissan, ok, salvem molts llocs de treball, però evitem que entrin vehicles més barats per al consumidor del carrer. El mateix passa amb l'agricultura, per exemple...tenim aliments cars i no de la millor qualitat per culpa de mesures proteccionistes.
L'I+D, les noves tecnologies com la biotecnologia o un impuls realment definitiu per desenvolupar les energies alternatives i més sostenibles requereixen de suport guvernamental...és a dir diners. Si aquests diners es dediquen a "salvar" indústries "obsolotes" no es dediquen a desenvolupar el futur = fuga de cervells = perdre el tren = tornar a caure en el mateix problema en breu.
En altres paraules, els xinos que muntin els cotxes a bon preu i nosaltres fem els nous disenys i els nous models més eficients. Cervell vs Muscul
Gràcies pels vostres comentaris, sens dubte enriquidors per venir d'experts economistes com vosaltres :)
En tot cas, m'agradaria aprofundir en algunes coses, especialment discutir (en el bon sentit de la paraula) el donar per fet que la industria de l'automòbil és obsoleta i analitzar la crisi en concret(més aviat el Marc, el JD s'ha mostrat més conservador en aquest sentit).
En primer lloc m'ha fet gràcia això d'indústria de fa 100 anys... Llàstima que no vinguessis a Ingolstadt a fer una de les visites guiades que oferien per veure la fàbrica per adonar-te'n que poc té a veure amb el què era quan es va inventar el cotxe (i la de SEAT no es queda enrere en quant a modernitat, només que no fan visites diàries). Certament poques indústries trobaràs més avançades i modernes que la de l'automoció a tots nivells (complexitat del producte, requeriments a cumplir legalment, velocitat de fabricació, tecnologies aplicades i integrades, optimitzacions de costos, etc.). Vaja, que no es tracta de soldar quatre xapes i muntar quatres portes i uns quants plàstics interiors, sinó que un cotxe modern està format per més de 10.000 components que acaben formant un cotxe en menys d'un dia. I el desenvolupament d'un cotxe implica un desenvolupament d'equips humans importants entre 3 i 4 anys. Així que això d'apostar per indústries obsoletes és com a mínim discutible, doncs moltíssims avanços industrials generals han nascut i segueixen neixent en el món de l'automoció.
Ara passem a analitzar la cris en concret. Una cosa és p.ex. la situació de les marques americanes, que porten moltíssims anys arrosegant pèrdues importants, precisament per no haver volgut seguir aquest procés de modernització que sí han seguit japonesos i europeus (probablement influenciats per la poca pressió d'una gasolina barata i una conciència mediambiental governamental bastant laxa). Les industries europees i japoneses per contra en els últims anys han funcionat bastant bé. El problema actual és que la crisi general afecta directament a les vendes, doncs la gent en aquesta situació allarga la vida dels seus vehicles al tractar-se d'una inversió important (i això afecta especialment a les marques "populars" i de gran volum, que ja de per sí són les que juguen amb beneficis més ajustats). El perill d'aquesta crisi és que en el nostre país (on les marques finals són indústries estrangeres) pot comportar mesures excesivament dràstiques no d'acords amb la crisi. Mesures per emportar-se la producció, no a Xina (aquí entraré després), sinó a països de l'est d'Europa actualment més competitius (lògicament aquestes mesures no es contemplen en els països origen com França o Alemanya, aquest és el problema de no tenir industria pròpia). Lògicament el tancament o una reducció important de les plantilles de les grans marques arrossega a molta gent i empreses indirectes que treballen per elles (per això també les primeres ajudes sembla es destinaran precisament a proveidors petits i mitjans, que sense haver tingut "errors" greus -més que no haver-se diversificat-, poden veure's obligats a tancar al ser més vulnerables que les grans empreses a aquest brusc canvi del mercat).
Si es considera doncs que la indústria de l'automòbil és una indústria important en els vostres termes econòmics(com fan els governs de les cases mares, i per això a Alemanya s'intenta salvar a Opel del forat americà de GM, sense que això tregui que es segueixi apostant en I+D d'altres sectors com el biotecnològic i biomèdic que comentàvem), cal prendre les mesures per fer el nostre país competitiu respecte la competència. Efectivament donar ajudes a cegues, com ja he dit, és absurd. Les mesures per cert, no sempre cal que siguin directes a les empreses, sinó en forma de millores d'infraestructura (de les quals se'n beneficia tota la societat) per tal de reduir els costos logístics. I les que es donin a les empreses han d'estar condicionades a què s'inverteixein en I+D de debò i en millora dels recursos (increments de productivitat, major motivació de les plantilles i reducció de l'absentisme). Personalment crec que Espanya pot competir amb Europa de l'Est. Primer perquè els salaris allà estan augmentant de forma més accelerada, amb la qual cosa els avantatges actuals s'aniran reduint progressivament i per contra instal.lar-se allà implica fer inversions a amortitzar ja fetes aquí. I segon perquè els costos logístics en el món de l'automòbil són importants i per tant estar situat a Espanya és entrar en un dels mercats més grans europeus i no excessivament allunyat de d'altres grans com França, Regne Unit o Alemanya.
Per cert, que ningú cregui que per salvar la industria nacional pagarà més pel cotxe. El preu d'un cotxe és molt polític, així que si les marques consideren que la seva quota de mercat és bona, mantindran el preu encara que fabriquin més barat. I si no és bona, doncs tampoc ens el baixaran, perquè el què hagin guanyat en producció, ho perdrem en costos logístics superiors a l'estar a l'altre punta d'Europa en relació a l'Est (això sí, un alemany sí podrà comprar un SEAT/Nissan més barat, sic, amb la qual cosa potser SEAT/Nissan vendrà més, però aquí pagarem més per ells i tindrem a molta gent a l'atur).
I ara anem a Xina. Que jo sàpiga ningú està impedint que entrin al nostre mercat a reventar preus, el problema és que els seus cotxes de 3.000 euros no cumpleixen amb les normatives que aquí s'exigeixen. Més encara, el grup VW, pioner en entrar a fabricar a Xina, no fabrica cotxes allà per portar-los aquí perquè no surt a compte. Una cosa és fabricar samarretes o petits components i exportar-los a tot el món, l'altre és cotxes sencers. Amb la qual cosa els models es dupliquen, el Q5 p.ex. es fabrica a Ingolstadt per Europa/EEUU i es fabricarà a Xina per als mercats asiàtics. L'aposta (intel.ligent) dels fabricants que han marxat a Xina és per guanyar quota en un mercat emergent i de potencial de creixement enorme, però a dia d'avui segueix sortint més rentable fabricar un cotxe d'estandars europeus aquí, que allà. I respecte als estandars europeus, no em refereixo només a les estrictes normatives de contaminació, seguretat, etc, sinó de disseny i qualitat que el mercat vol. I és que aquest cotxe barat que la gent tant reclama, no és que es vengui precisament bé. Com a exemples tenim els Dacia (rumanesos pertanyents i amb tecnologia mecànica Renault, sense pijades electròniques, que es venen buf com de bé) o els Hyundai (empresa coreana més exitosa que després de molts anys, actualment ofereix ja productes de qualitat europea... a preus ja europeus).
Així que si algun dia Xina pot fabricar, exportar i homologar a preus molt més barats que nosaltres, potser parlarem d'indústria obsoleta. Fins llavors, crec que l'augment dels pressupostos d'I+D han de servir per apostar per altres sectors, diversificar i crear alternatives, però potser no seria massa intel.ligent deixar escapar un sector que mou a tantes persones, sense tenir alternatives a curt plaç per elles, i podent ser encara durant molts anys (doncs cotxes sempre se'n necessitaran)una indústria pionera i competitiva.
Moltes vegades es fan servir els anomenats arancels tècnics per protegir el mercat. Ara bé, és probable que no sigui el cas dels cotxes...jo no me la jugaria.
Per altra banda,a veure, quan dic obsoleta, no vull dir que la indústria de l'automòvil sigui obsoleta...només s'ha de veure la F1. Però hi ha models de producció que sí són obsolets. Ningú pot dir que Toyota tingui un model obsolet...per molt que estigui en una indústria veterana. Però, sense tenir un coneixement intern, sembla que SEAT, per posar un exemple, és un model que no funciona i que sempre necessita que li donin aire. Això fins quant?
La indústria tèxtil també podria dir-se que està obsoleta en el model de producció que teníem aquí i que ara per ara no pot competir amb mercats on la mà d'obra és clarament més barata. Però què ens trobem? Doncs idees noves, Custo, i màxima actualització fins el punt de marcar la tendència Zara i grup Inditex en general + H&M i similars.
La indústria de l'automòvil ha de canviar...ha de mutar cap a un nou model. Això és el que necessita més diners potser...però segueixo posant-me en contra de "salvar el cul" d'empreses que no han sapigut gestionar-se. Bé, no han sapigut o han dit "pa què, si total quan les coses vagin malament vindran els del govern i, a sobre, ens donaran més pasta i acceptaran que fem una ERE (perquè les ERE les ha d'aprovar la Generalitat).
En definitiva, el que vull dir és que salvar per salvar un determinat Lobby va en contra de la resta de la població que no pertany al Lobby. No, potser no seran cotxes de 3000 €, però si Toyota pot vendre més cotxes potser la gent tindrà cotxes més eficients i hi haurà un benefici conjunt més alt, el que es coneix com una externalitat possitiva.
No volia allargar més el tema i no entraré a analitzar la situació de SEAT, que és llarga i complexa, sí en canvi faré un petit comentari sobre Toyota, efectivament model empresarial productiu modèlic per a la resta i que li ha permès tenir el creixement progressiu que l'ha portat en convertir-se en el primer fabricant, però els cotxes dels quals no són especialment eficients (el què si ha estat és el seu marketing).
Que es venguin més Toyotas no crec que sigui cap benefici per la societat, perquè ni molts menys són cotxes més eficients. Toyota té un bon nivell de qualitat i ha sabut molt bé créixer en un mercat americà on les marques locals es van anar allunyant de la realitat. També ha sabut crear-se la imatge de marca eficient amb el marqueting d'un cotxe deficitari com el Prius, que va tenir l'únic honor de ser el primer híbrid amb el qual la gent podia fardar de ser ecologista (perquè Honda ja l'havia tret abans però clar, com per fora no es diferenciava, vam comprovar que gent disposada a pagar més per un cotxe ecològic n'hi ha poca, però és que si a sobre no ho pots ni mostrar, encara n'hi ha menys). A partir d'aquí, dir que hi ha versions Ecomotive de l'Ibiza amb les seves "velles i brutes" tecnologies diesel convencionals, consumeixen i contaminen menys que el Prius amb la seva tecnologia híbrida.
A part d'això Toyota va sumar-se tard i copiant les noves tecnologies diesel que van revolucionar el mercat europeu i a nivell de producte (que no de model productiu) les seves aportacions a l'evolució del cotxe ha estat molt inferior a les de moltes marques europees. Així que pel bé de la societat millor sobrevisquin algunes quantes marques més que Toyota, que potser ha sabut donar més beneficis als seus accionistes amb un bon model empresarial i productiu, però que tècnicament no està aportant tant com d'altres menys exitoses. A part que si encara reduim més el nombre de fabricants al món (que ja no en queden tants, per més que la gent vegi tanta marca), probablement entrarem en una situació de monopoli i poca competència, que ni abaixarà els preus ni tindrà l'estímul per seguir evolucionant.
Respecte a la situació a Espanya, ja he dit que no es tracta de salvar el cul a ningú, sinó d'invertir en què la indústria d'aquí pugui ser competitiva (a nivell de proveidors, de logística, d'infraestructures, no es parla de donar diners només a SEAT/Nissan/Ford/Renault/PSA). Això si es decideix, com deia el JD que és un sector on cal apostar, sempre que no hi hagi alternatives millors, que a dia d'avui a curt plaç desconec (les inversiones d'I+D que durant tants anys no s'han fet tardaran en donar fruits). Però que cents de milers de persones quedin a l'atur (no pretendràs que tota la gent de producció d'aquest món d'un dia a l'altre es convertiran en empresaris emprenedors que crearan nous sectors) potser és un mal pitjor que invertir en mantenir i fer més competitiva aquesta indústria en el nostre país. O tu també estàs en contra de les ajudes que s'estan fent a tots els bancs? Moralment seria millor deixar enfonsar-se a tots els què l'han cagat, però és millor deixar que l'economia s'enfonsi completament? Probablement, ni que a sigui a costa d'una evolució més lenta (perquè estem desincentivant el què ho han fet bé), sigui una evolució menys traumàtica.
Hola Sukkus,
Yo estoy totalmente en contra de ayudas a las empresas privadas, sean del sector que sean...
El sector del automovil en España y en Catalunya, tiene que luchar por ser competitivo por si solo. Todos sabemos que el tanto por ciento del valor de la mano de obra sobre el coste final del producto es alrededor del 5 por ciento....bajo este prisma, no somos menos competivivos que otros paises de la union europea.
El problema es que depues de 10 años de vacas gordas, el sector esta "cebado" y necesita adelgazar...se acabaron el batir año tras año los records de ventas....lleva la hora de apretarse el cinturon.
Y bajo esta coyuntura el sector del automovil español debe busrcar alianzas o join venture nacionales que no puedan hacer mas competitivos y capaces de generar productor de alto valor añadido..
Un dato esclarecedor, Toyota liber mundial tiene alrededor del 180 mil trabajadores, mientras el grupo VW somos 300 mil.....
Basta de burocratas...mas politicos con cojones....que tomen decisiones y se dejen de tanto pase torero.....
Saludos, Ironjose.
Buenas Jose,
a veure, jo també estic en contra per principi de les ajudes a empreses privades, però potser hi ha casos on s'han de considerar com a mal menor. Ja dic al principi que ambdues postures són raonables, el què no ho són, són certs arguments facilons que utilitza la gent en molts comentaris als medis.
Estic d'acord amb el què comentes, que la industria nacional ha de buscar com fer-se competitiva, però en aquest context el govern de vegades també ha de colaborar en certes coses. Apart de les ajudes directes, hi ha inversions en infraestructures que depenen del govern i que tenen influència en la competitivitat de la indústria d'un país.
Molt aclarador la comparativa que poses Toyota-VW, sincerament la desconeixia, a nivell productiu sí que reconeixia que són un referent. Però l'exemple també ens serveix per veure-li el seu costat bo: el grup VW no ha estat en els últims anys ni molt menys deficitari. Així que sense ser tan "òptims" com Toyota, ha sabut generar riquesa i emplear directament a 300.000 persones i indirectament a milions de persones d'Europa. Aquesta capacitat empleadora és per mi un valor afegit d'una empresa cap a la seva societat que tothom ha de valorar. Deixant clar per suposat que no es pot viure en aquest estat continuament i que s'ha d'exigir que les 300.000 persones progressivament donin més valor productiu a l'empresa que actualment.
Salut i merci per la teva participació
No, clar, ara toca ajudar a aquesta gent que s'ha trobat enmig de tot el merder...el problema no és d'ara, ni de fa 2 anys...el problema ve de molt més enrera, de no haver apostat per un canvi i per haver seguit incentivant una indústria poc competitiva com és la de l'automòvil espanyol. Aquestes indústries que dius es podrien haver anat adaptant als canvis en tot aquest temps que hem tingut...però no ho han fet perquè..."pa que". A més, històricament s'han creat més llocs de treball que no pas s'han destruit amb i sense crisis econòmiques, però alguna empresa ha de tancar per a que n'obrin d'altres. Desconeixia al cas que comentes de Toyota...en efecte han fet un gran marqueting :). Però bé, tampoc em puc creure que SEAT, amb tots els respectes, sigui l'empresa que pugui salvar-nos el cul eficientment pensant...I si estic equivocat, aleshores SEAT em pot contractar per canviar el marqueting que tenen, perquè el seu posicionament no és aquest, és el de "semos españoles" i sinó enrecordat de les castanyoles que sonaven al final dels seus anuncis.
I, home Kus, que salvin els bancs no té res a veure amb salvar una indústria en particular...i menys en el mòn globalitzat en el que estem. No és tracta de 100mil persones...sinó probablement de milions de persones afectades d'una manera o una altra. Tu no pagues una hipoteca, però hi ha moltíssima gent que sí. Si no ajudes una mica als bancs, menys prèstec, preu del diner puja i més cares les hipoteques. A part, és clar, que ni parlar-ne de deixar dinerets per muntar una empresa nova o per millorar el que tinguis. Com veus, són dimensions poc comparables. És més, et diré que tots aquests diners que semblen una milionada que estan posant els governs no són més que una pantalla de fum per a fer que es recuperi la confiança del consumidor, perquè, com segur hauràs observat, Trichett ha pogut baixar els tipus dues i tres vegades...però ves, ves a demanar una hipoteca o un prèstec i a veure quin banc o caixa te la fa. Les entitats financeres no s'enrefien de res i saben que algú encara té un bon munt de merda a sobre, suficient per a no recuperar mai més els prèstecs fets.
Se salven avui, però tots aquests lladres que han fet i desfet haurien d'anar a la presó i les lleis s'han de canviar. Jo aposto per a que hi haurà algun tipus de canvi legislatiu tant als USA com Europa i la resta de països desenvolupats.
I mira, realment estic content d'haver-la encertat en una qüestió i és que ara, encara que sembli una contradicció, és el moment de fer infraestructures a sac. Les crisis, igual que les èpoques de bonança econòmic9
a, són cícliques i, ves per on, fa poc que el ZP and co. han decidit fer inversió pública. Això genera feina i externalitats possitives que, quan canviï el cicle, serviran d'efecte multiplicador i facilitaran l'instauració de noves empreses i indústries al nostre país.
Bé, com deia el JD, potser he dit alguna tonteria enorme, però entre que no conec el sector de l'automoció i són més de la 1 de la nit... ;)
Doncs Toyota també ha aturat la producció tres mesos... Algú em sap dir alguna marca que no estigui igual? Totes estaven tan mal gestionades? O a diferència de les americanes (amb anys continus de pèrdues), les què fins ara eren plenament rentables, estan patint una crisi de vendes fruit d'una crisi estructural mundial que no té a veure amb la gestió de l'empresa? Les tanquem totes i deixem de fer cotxes? Les mantenim però fotem al carrer al 50% de les plantilles (amb el tancament d'indústries auxiliars, logística, etc, que això comporta) sense cap sector on recol.locar-se i paguem l'atur de milions de persones que de cop passen a ser no productives?
Deixa el teu comentari