Amb Quemar después de leer els germans Coen reafirmen el seu bon estat de forma que van recuperar amb No es país para viejos. Uns dels màxims exponents enguany del cinema indepent americà modern, amb la seva nova producció tornen al gènere de la comèdia, del qual no teníem tan bons records en la seva filmografia des de The Big Lebowski, fa justament deu anys.
Burn after reading és una obra estranya, de la qual no convé desvetllar-ne massa. Una història absurda, molt absurda, però tan ben narrada que aconsegueix mantenir l'espectador tan expectant, com si d'un bon thriller es tractés. La trama va sens dubte de menys a més i finalitza amb una escena sublim que ironitza magistralment sobre la pròpia naturalesa de la pel.lícula. Un CD amb informació confidencial és trobat per una parella d'empleats d'un gimnàs, la qual cosa els involucrarà en una trama amb agents de serveis d'intel.ligència (?) dels EEUU.
Que aquesta breu sinopsi no porti a pensar al lector que estem assistint a una Austin Power, o qualsevol comèdia comercial americana sobre espies. Quemar después de leer podria ser un thriller dramàtic i moralment no hauríem de riure sobre la majoria de successos de la història... però aquí entra en escena la magia narrativa de la parella de directors i guionistes. A part d'ironitzar sobre les històries d'espionatge, la pel.lícula mostra també insatisfaccions de la societat moderna, representades en la necessitat de cirurgies estètiques, infidelitats i divorcis.
A banda de l'excel.lència narrativa (tant de guió com de jocs de càmara), la pel.lícula es caracteritza per un gran elenc d'actors (John Malkovich, George Clooney, Brad Pitt, Frances McDormand i Tilda Swinton).
Pels amants de la comèdia negra una obra imprescindible.
02 de novembre 2008
Quemar después de leer
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Tens tota la raó. Em va encantar. M'ho vaig passar pipa. És una peli molt intel·ligent i altament recomanable. Jo no he fet la crítica perquè també vaig molt de bòlit, però m'he quedat amb les ganes.
Gràcies, Jordi, per la teva felicitació per allò de la revista. D'aquí a poc surt el següent número on he fet crítica de teatre, "Els nois d'història".
Fins aviat,
Anna
Tens tota la raó. Em va encantar. M'ho vaig passar pipa. És una peli molt intel·ligent i altament recomanable. Jo no he fet la crítica perquè també vaig molt de bòlit, però m'he quedat amb les ganes.
Gràcies, Jordi, per la teva felicitació per allò de la revista. D'aquí a poc surt el següent número on he fet crítica de teatre, "Els nois d'història".
Fins aviat,
Anna
Ui, no sé perquè ha sortit dues vegades.
Tot i que segueixo pensant que la peli està prou bé i que em quedo amb Brad Pitt com a millor interpretació, em reafirmo en que hi ha coses que no em quadren gens...
SPOILER!!
.
.
.
.
.
.
Com dimonis s'explica que George Clooney tingui la pistola a la mà? Perquè un tio que li està fotent les banyes a la seva dona amb la dona d'un membre o ex-membre de la CIA té la idea d'agafar una pistola que no és seva perquè sí. Perquè en aquell moment no té ni idea de que el Pitt està a l'armari.
Per cert, George Clooney un marrano que es dutxa sense sabó. Mireu l'escena...aigua i prou...Si no fos tan marrano el pobre Pitt encara seria viu...(tot i que profundament imbècil en aquesta peli).
La peli em va semblar entretinguda...que ve a ser com dir que una noia és simpàtica.
Marc, no sé qui ets, però aquest darrer comentari és molt masclista.
Jordi: tens tota la raó! la peli es basa en una història absurda, però en cap moment banal. El fil arugmental i els personatges aconsegueixen mantenir l'atenció de l'espectador en tot moment!
Deixa el teu comentari