Red de mentiras

Amb "Red de mentiras" Ridley Scott que als seus més de 70 anys encara segueix en plena forma. Tot i que ja queden molt lluny les seves obres que han passat a formar part de la història del cinema (Alien i Blade Runner), Body of lies és un interessant thriller d'acció amb un cert rerefons polític.
Leonardo di Caprio és en aquesta ocasió un agent de la CIA destinat a l'Orient Mitjà per controlar el terrorisme islàmic cada cop més actiu en el món occidental. Russel Crowe és el seu cap que des dels EEUU dirigeix les operaciones en la zona. Basada en la novel.la homònima de David Ignatius, la pel.lícula tracta sobretot sobre la informació privilegiada, com aconseguir-la i gestionar-la. Una informació que quan incumbeix a temes de seguretat nacional i internacional ningú pot tenir la certesa de la seva autenticitat.
Recolzada sobre una història d'un periodista expert en les activitats de la CIA i especialitzat en assumptes del món àrab, i amb un guió adaptat per William Monahan (guanyador de l'Oscar per Infiltrados), la trama de la pel.lícula, la metodologia dels agents, l'organització dels grups islàmics, transmeten en tot moment una sensació de credibilitat que s'agraeix. Lògicament no s'ha d'oblidar que estem davant d'un típic producte americà, i per tant, l'agent protagonista supera totes les escenes d'acció amb nota, quant probablement a la vida real al minut 10 ja estaria mort, però això forma part del gènere. El gran mèrit de "Red de mentiras" és combinar amb molt encert escenes d'acció típiques de thrillers de l'estil Bourne o Bond, amb escenes més dramàtiques on s'introdueix el rerefons polític i certes pinzellades del món islàmic (molt encertada la història d'amor no sexual entre el protagonista i la bella Aisha, interpretada per l'actriu iraní Golshifteh Farahani).
El final, malgrat ser previsible en una obra d'aquest estil, mostra una gran escena el cap del servei d'intel.ligència de Jordània on posa en evidència que en aquest món la supremacia tecnològica d'alguns no comporta automàticament l'èxit final de les operacions.
Des del punt de vista social, el però que li poso a la pel.lícula és la manera de tractar en certs moments el fenomen del terrorisme islàmic, contribuint al missatge de por irracional a ell que tant favor fa als propis terroristes, com a aquells que en els últims temps s'han aprofitat d'ell per tenir via lliure sota l'excusa de combatre'l.
Sense voler veure-hi més enllà, es tracta en tot cas d'un bon producte dins del seu gènere i que permet passar dues hores entretingudes a la sala.