Camp Nou

Invitat per SEAT, en el sorteig d'entrades del qual per una vegada vaig tenir una gran sort, aquest dissabte vaig assistir per primera vegada a la tribuna del Camp Nou. També era el primer cop que anava a un partit "dels bons", com se'ls sol anomenar: Barça-València. Asidu i molts anys abonat al Palau, fins llavors només havia estat al Camp Nou en dues ocasions, ja fa molts anys, en plena adolescència, sempre a gol tercera graderia (per temes de pressupost), davant rivals menors (Valladolid i Sporting) i amb resultats frustrants (1-2 contra els pucelans i 2-1 l'any que els asturians van baixar a segona en un dels pitjors records de la història).
Per sort, el malefici del Camp Nou es va trencar aquest cop i l'equip que tan està maravellant aquest any, no va fallar i amb el despertar d'Henry viure un contundent 4-0. Estranya la sensació de veure un partit des de fila 7. El terreny de joc sembla molt més petit i l'estadi ple a la vegada es veu enorme. Ara bé, a falta de veure potser algun dia un Barça-Madrid (únic repte pendent), segueixo pensant que l'ambient general és de funeral i ens els pocs moments on s'anima la pressió és molt menor a la del Palau. Això de millor afició és realment una cantarella...