20 de desembre 2008

Premis Symbelmine

Rebre un premi és una cosa que sempre fa il.lusió. Els majors premis que un rep a la vida provenen de les persones que més ens estimem, família, amics, i malgrat això mai els cataloguem com a tals. Llavors venen els premis menors, premis que tampoc tenen una influència directa sobre la teva vida, però que sempre encoratgen i representen un reconeixement cap a la persona que sempre s'agraeix. Ara intentava recordar premis rebuts al llarg de la meva vida.
El primer va ser un premi de prosa narrativa dels jocs florals de l'escola a 8è d'EGB, un premi que em va molta il.lusió perquè en aquell text vaig descobrir què significava la inspiració artística. Feia uns dies havia estat a Cadaqués amb els meus pares i el poble m'havia encantat. Doncs un dia dormint, em vaig despertar de cop i em vaig posar a escriure un text, no massa llarg, però d'una qualitat poètica superior al meu habitual, que havia estat formant en la meva ment durant el son i que necessitava vomitar sobre el paper en aquell moment. Llegint-lo al dia següent, vaig comprovar que lliurat de les cadenes que suposen els poemes amb les seves rimes i sil.labes per vers, aquell any m'havia superat. He de reconèixer que aquella inspiració no m'ha vingut mai més i és per això que he acabat sent enginyer en comptes de novel.lista.
Posteriorment ja recordo només dos premis encara menors, a la universitat, com a un dels deu millors estudiants de l'any en els cursos de 3r i 4t. Acostumat a treure bones notes i rebre elogis fins a l'institut, la meva entrada a la universitat va significar veure que en realitat la meva ment era comparable a la de molta gent. Després d'una entrada regular a la carrera aquells premis significaven tornar a destacar una mica, aquest cop a la universitat, sabent però que no formava part del grup de cracks amb el qual em barrejaven i que es devia només a la meva capacitat pràctica de treball per preparar els examens. Així que el valor d'aquells premis va ser més material que emocional, material pel xec de 150 € que s'acompanyava per comprar material a la llibreria de l'escola (que per sort venia també novel.les a part de llibres de text, i en això em vaig gastar els diners els dos anys).
Tota aquesta parrafada venia perquè l'altre dia em van tornar a donar un premi, aquest cop dins el mundillo blogger, del qual en formo una petítissima part. Anomenats premis Symbelmine, són uns premis virtuals per reconèixer el valor que certs blogs tenen en un mateix. En el meu cas, el premi el vaig rebre des del blog del meu amic Dani, i malgrat que pugui semblar una tonteria, em va alegrar el dia i va posar el seu gra de sorra perquè continui amb aquest espai en aquests temps que m'està costant més escriure. Sincerament, gràcies!!

Com explica molt bé en el seu post, aquests premis tenen un cert aire de meme, i ara toca doncs elegir set espais, que per un motiu o altre vulgui destacar. Així que sense pensar en el seu ordre, aquí van els meus elegits:

- xerop: el podria citar en plan pilota per tornar el premi, perquè és l'espai de l'únic amic d'infància que conservo o perquè és company de pis, però no, el nomino perquè és la persona que conec personalment que millor escriu i les seves proses i poemes espero que algun dia es recopil.lin perquè la resta de la societat també el pugui descobrir i gaudir-ne. El blog és però més ampli i s'hi poden trobar moltes altres coses interessants.
- Dietari: interessants reflexions i entrevistes sobre temes d'actualitat o personals d'una traductora i futura periodista.
- El racó de l'Anna: com no destacar un blog que ja amb el seu nom sembla germà del meu? Magnífiques crítiques independents d'algú que sap molt de cinema i a qui només se li pot demanar una mica més d'activitat.
- L'observador: en aquests temps on es creen i es desfan continuament tants blogs personals, és un exemple de constància d'algú que mai saps amb què et sorprendrà cada cop que cliques el seu link.
- Safari lunar: blog personal que he descobert avui i simplement m'ha agradat. Com bàsicament m'agrada llegir blogs personals, aquest és un exemple d'un dels bons que espero sustitueixi el buit deixat per altres amics ex-bloggers.
- Todoseries: pels amants de les sèries tan de moda últimament és el lloc on trobar informació i compartir frikisme amb d'altres (en el meu cas amb Lost).
- JNSP: un lloc on he descobert bastanta música que escolto normalment.

1 comentari:

Marc Gil ha dit...

Doncs moltes gràcies.
Sé que sóc una "mica" dispers en els meus temes...però és que jo sóc dispers i m'agraden moltes coses diferents, ni que sigui de manera superficial.

Darrerament no estic massa inspirat, però això ve i va. Prefereixo no escriure res quan no tinc res a dir i queixar-me quan ho he de fer, com en el darrer post sobre la barbàrie Israelí.

Sigui com sigui, moltes gràcies pel "petit" però significatiu reconeixement. :D