08 de desembre 2008

La ola (die Welle)

Novament el cinema alemany ens porta a les grans pantalles una història basada en experiments psicosociològics reals. Si "Das experiment" ens acostava a l'experiment de la presó de Stanford, la Ola es basa en el llibre homònim que es va escriure arran de l'experiment "La tercera ona", en un intent d'un professor d'història nordamericà d'explicar als seus alumnes com el poble alemany podia afirmar no haver sigut conscient de donar suport a l'extermini jueu portat a terme pels nazis.
La pel.lícula de Dennis Gansel posa la metodologia del professor Ron Jones en mans d'un professor alemany que durant una setmana ha d'impartir classes per un projecte de l'institut sobre l'autocràcia (en contra de la seva inicial voluntat de voler impartir-les sobre l'anarquia degut al seu passat okupa). Sorprès en els moments inicials per la seguretat que mostraven els alumnes de què una nova dictadura seria impossible a l'Alemanya actual, el professor decideix portar a terme un petit experiment perquè visquin l'autocràcia en la seva pròpia pell. Magníficament interpretat per Jürgen Vogel, el Sr. Wenger (com es fa anomenar) s'anirà guanyant la majoria dels alumnes amb la seva simpatia i metodologia. Inspirats pels lemes Fortalesa a través de la disciplina, Fortalesa a través de la comunitat... els alumnes s'aniran implicant fortament en el moviment Die Welle, que en menys d'una setmana traspassarà l'aula i s'extendrà per l'institut i la ciutat. Envalentonat pels sorprenents canvis a positiu de molts alumnes conflictius o amb baix rendiment, Wenger segueix portant l'experiment endavant, desatenent les veus que l'avisen de la pèrdua de control sobre el moviment.
La història és brillant i mostra amb una inquietant realitat com de fàcil és d'inculcar les bases del feixisme a través de valors positius aparentment inofensius (especialment en ments moldejables com les adolescents), com aquest pot servir de refugi de la gent més desafavorida i com d'estreta és la frontera que separa la responsabilitat de la tragèdia.
Amb una actuació molt convincent de tots els protagonistes juvenils i una excel.lent direcció, l'ona arrossega ràpidament a l'espectador al llarg d'una història que no deixarà indiferent a ningú, deixant-lo en estat de xoc reflexiu al final. Una pel.lícula que val la pena veure i d'obligada versió original per aquells que estudiïn alemany per la seva assequible comprensió i excel.lent oportunitat d'aprendre expressions d'ús quotidià que no es veuen en les acadèmies.

4 comentaris:

Marc Gil ha dit...

M'ha encantat.

És el que dius, quatre valors aparentment inofensius acaben desencadenan la reacció contrària a la desitjada.

I el final és impactant.

aitor ha dit...

si, esta molt be
bon missatge i correcte execució

el que mes destaco es con la trama despulla el conceptes politics basics (autocracia, anarqui) del seusimbolisme historic de les darreres decades (esbastique o estrelles rojes)

sukkus ha dit...

a mi també m'ha impactat el final, com diu el Marc. Com de fàcil és que la opinió pública jutgi algú (no es mostra explícitament però ens podríem imaginar els diaris i el debat dels dies següents), que en realitat tampoc ha fet res explícitament dolenti malintencionat (potser només allargar excessivament l'experiment encegat pel seu èxit). Com de prima és de vegades la frontera entre el be i el mal, l'èxit i la tragèdia.

Pau ha dit...

Y con final sorpresa!