Repo! The Genetic Opera

Dels productors i el director de Saw, Repo! és (o millor dit pretén ser) una òpera rock d'estètica innovadora que busca l'impacte visual de l'espectador. Ens trobem doncs davant d'un nou exemple de musical, un gènere que personalment no és el meu preferit i que en aquest cas el disgust és encara més gran, quan no només les cançons són cantades, sinó que els diàlegs intermitjos són també innecesàriament entonats de forma lírica i tallada. Però no acaben aquí els defectes de la pel.lícula: la lletra de les cançons està tan poc treballada que en cap moment dóna la sensació d'estar assistint a un poema cantat o a la transmissió d'un missatge que vagi més enllà que la simple narració dels fets o els sentiments d'uns personatges, que no presenten en cap moment cap tipus d'evolució al llarg de la trama, mantenint-se com a simples ninots esteorotipats. Musicalment, excepte un parell de notables excepcions, no es pot afirmar que la oïda gaudeixi en excés de gran peces del món del rock i el heavy, tot i comptar amb la presència de la cantant d'Evanescence en el seu repertori. Tampoc es pot salvar una trama futurista bastant catastrofista que pretén satiritzar de forma bastant baorrera i sense sentit la creixent addicció de les societats modernes per la cirurgia estètica.
Què podem salvar de Repo! Doncs l'especialitat de Lynn Bousman, una posada en escena impactant, malgrat que l'estètica gòtica futurista fosca que utilitza no sigui especialment original. Però passat l'impacte visual inicial, la pel.lícula perd bona part del seu atractiu, només salvat acústicament en els moments puntuals que reben una bona peça de heavy gòtic.