Gomorra

Fa un parell de mesos comentava en aquest mateix espai la pel.lícula homònima, i com tothom coincidia en què aquesta era complementària amb el llibre, ara és el moment de comentar l'obra literària original, que ha portat al seu autor Roberto Saviano a viure a l'exili i amb escorta degut a les amenaces de mort rebudes per la Camorra.
Gomorra, el llibre, és certament molt diferent a la pel.lícula. Es pot dir que la pel.lícula agafa cinc històries del primer, algunes més fidelment, i d'altres sencillament prenent-les com a base per desenvolupar de forma independent, buscant el missatge que ja vaig comentar que pretenia transmetre. Però per a aquells que van sortir de la pel.lícula amb un regust amarg per no veure molt bé com funcionava o què era exactament la camorra, o sencillament per aquells interessats en el tema, el llibre és una bona obra.
Gomorra ens acosta a la camorra en molts aspectes. Ens presenta històries cruels del carrer que formen part de la vida quotidiana de les persones del sud d'Itàlia, ens explica les lluites, rivalitats i guerres obertes que hi ha hagut entre famílies, la seva organització i constant renovació forçosa, la seva importància en el desenvolupament de la Itàlia de postguerra en el món capitalista actual, el volum de negoci mundial que mou (legal i ilegal), la vista grossa que fa la resta del país i del món occidental davant d'una de les seves majors empreses, l'explotació dels habitants de les seves regions i la degradació de les seves terres, les seves connexions internacionals (legals i ilegals)... Tot explicat potser d'una manera poc estructurada, amb trossos que enganxen molt al lector i trossos que es poden fer una pèl pesats, però el conjunt no deixa indiferent.
El llibre és sens dubte on bon element de reflexió. Reflexió cap a la condició humana, en certs episodis que conmocionen. Personalment em va impactar els experiments, en plena llum del dia al mig de carrer, que es fan al tallar la coca amb "zombies" (heroinòmans), buscant sempre combinacions més i més rentables. També em va sorprendre el volum de negoci que mou el port de Nàpols i les seves connexions internacionals. Però sobretot el major element de reflexió és el recalcament que fa l'autor i els testimonis del propis camorristes, de la seva consideració com a grans empresaris. Sense entrar tampoc en la demagògia i malgrat que en alguns moments l'autor sona exagerat, sí que el llibre incita a la reflexió (tan d'actualitat en aquests dies) sobre el sistema capitalista, doncs els grans mafiosos el prenen com a màxim exponent. Aconseguir una màquina de fer diners i posar-ho com a fi últim de l'existència, passant per sobre les lleis, les persones, la seva terra i en última instància les seves pròpies vides.