Partir

Suzanne (Kristin Scott Thomas) és una dona en la quarentena a qui la vida acomodada que porta amb el seu marit i els seus dos fills li comença a pesar. Crescuts ja aquests dos últims, decideix tornar a exercir com a kinesioterapeuta, motiu pel qual el seu marit metge (Yvan Attal) decideix obrir-li una consulta reformant la caseta del jardí de casa. Aquestes obres de reforma les farà Iván (Sergi López), paleta català que provocarà en ella un desig irrefrenable que la portarà a deixar-ho tot per satisfer la seva passió.
Queda clar que l'última història de la directora francesa Catherine Corsini no es pot qualificar precisament d'original. El seu toc personal el dóna a través d'un comportament molt radical de la protagonista, vist sobretot des dels seus ulls i per tant amb un toc clarament feminista. La barreja amb un cert suspens (la pel.lícula comença amb un tret que fins al final no s'esclareix) i el context social que representen les dues classes marcadament diferenciades completen la trama de l'obra.
El millor de la pel.lícula són les interpretacions dels seus protagonistes. Novament cal recórrer a les produccions franceses per veure un artista reconegut de la nostra terra, en un paper que li ve con anell al dit, però que tampoc permet excessius lluïments. I és que la clara protagonista és ella, i l'actriu anglesa borda realment la interpretació del seu paper. Un paper, on probablement aquesta radicalitat buscada per la directora acaba per fer poc creïbles certes decisions i accions que acaba prenent, tot i que ja sabem tots que la realitat sempre supera la ficció.
En tot cas, moltes escenes no aprofundeixen suficientment perquè l'espectador pugui empatitzar amb la protagonista com presumiblement pretenia l'autora. Això malgrat que la majoria d'espectadors sí estaran d'acord en molts dels aspectes que denuncia explícitament el film: la violència de gènere psicològica, l'explotació de la dependència econòmica de la dona respecte el marit, l'ús que fa aquest del seu poder públic per lluitar contra la nova parella... Però d'alguna manera les decisions errònies que ella pren davant aquests abusos, l'egoïsme que de vegades sembla mostrar (un potser troba a faltar alguna escena més explicant la situació als fills), deixa la sensació d'una pel.lícula realista amb situacions que semblen excesivament exagerades.
Una obra que es deixa veure doncs per les bones actuacions dels protagonistes, però que no acaba de convèncer pel seu enfoc feminista massa simplista.