Any nou, feina nova

No crec que aquest any faci propòsits d'any nou, però així i tot 2010 començarà amb novetats i per tant nous reptes. Malgrat que oficialment hi seguiré perteneixent, divendres va ser el meu últim dia al departament de Desenvolupament carrosseria, com a mínim en principi per un llarg temps. No canvio d'empresa, ni tan sols d'àrea (segueixo en l'I+D), però em fa l'efecte que la magnitud del canvi de feina serà comparable a quan vaig realitzar el fins ara únic canvi d'empresa.
Precisament, mirant avui enrere, fa cinc anys i molt poc que precisament m'incorporava a la meva primera feina com a llicenciat en enginyeria. Rellegint ara les reflexions que vaig fer en el moment de canviar a Centre Tècnic SEAT he de dir que el temps encara fa reafirmar-me més en què el meu inici a Gestamp va ser una excel.lent base formativa que ha marcat positivament la meva posterior trajectòria professional. Un trainée d'un any i deu mesos que em va permetre conèixer el món del proveïdor (l'altra cara importantíssima del món de l'automoció), de l'estampació i la soldadura, i conceptes generals d'empresa (sobretot a nivell de costos) que en poques primeres feines un pot accedir-hi.
Si penso ara amb aquests darrers tres anys i quatre mesos certament tampoc em puc queixar. Malgrat no ser el què primerament buscava al canviar, l'experiència finalment de quasi dos anys amb Audi desenvolupant el Q5 va representar un master enginyerial personal. No va ser només viure una experiència a l'estranger (molt valorat en els temps que corren), no va ser només treballar en un dels Centres d'I+D més avançats del món de l'automòbil, va significar aprendre a gestionar un munt d'informació, a aprendre sobre la marxa sobre el desenvolupament d'una plataforma d'un cotxe, a tractar amb proveïdors des del punt de vista client, a seguir fent de proveïdor d'enginyeria cap a Audi, a conèixer més enllà de les peces de xapa que primer ofertava i ara desenvolupava i entrar en el món tan diferent de les peces de muntatge, a conèixer el procès tan complicat com és fabricar una carrosseria, a fer les meves primeres presentacions davant persones d'alt nivell en alemany, a prendre decisions de responsabilitat tècnica sospesant els diferents interessos que té cada peça, però sobretot a adquirir una manera de treballar pròpia, basada en l'organització i metodologia alemanya i millorant-la amb la de vegades necessària improvisació espanyola.
Probablement no ha estat fins la meva tornada i incorporació com a SET Leader de la gamma Ibiza (desenvolupament de la versió Sport Tourer, dels models amb batería al maleter i manteniment de la gamma en mercat) que me n'he adonat de l'èxit d'aquesta manera de treballar organitzada. Efectivament aquest darrer any i poc he après també moltes coses a SEAT, una empresa on els costos adquireixen una magnitud molt més important que a la rica Audi, la qual cosa obliga a involucrar-se molt més en ells durant el desenvolupament. Fruit d'això també em vaig iniciar en les negociacions econòmiques amb els proveïdors en modificacions conflictives, veient-me a l'altra banda de la taula que en els meus inicis professionals. Tècnicament he après el desenvolupament d'un hut de carrosseria, amb uns requeriments molt diferents als d'una plataforma, mentre que el Q5 Hybrid m'ha donat la oportunitat de sentir la plena responsabilitat tècnica ni que sigui d'un projecte menor, buscant solucions per no repetir problemes del projecte anterior i aprenent dels errors en els detalls de les coses que un controla per primera vegada. Però sobretot m'he intentat formar en la gestió de projectes, aplicant la metodologia adquirida en l'eficàcia de les reunions i presentacions, i motivant als membres del meu SET a caminar tots en una direcció única buscant el be del cotxe (i per tant de tots) i no el de cadascun dels regnes taifes de tota gran empresa.
Em queda com a espina el no haver participat en el naixement del desenvolupament d'una carrosseria, doncs en tots els casos he partit d'una base ja feta que s'havia de portar al mercat, però òbviament tan poc temps no pot donar per tant. Cinc anys excel.lents professionalment amb canvis en el moment que la monotonia començava a fer acte de presència. I novament quan tornava a ser el cas, ha arribat una nova oportunitat promoguda des de la meva direcció per poder continuar amb nous reptes professionals, en aquest cas en el món de la investigació del vehicle elèctric, el què sembla ha de ser el futur a mig-llarg plaç del sector. D'aquesta manera podré deixar de parlar-ne d'ell des de la distància i poder emetre judicis basats en un coneixement més ampli. Una oportunitat realment motivant que combina els dos móns enginyerils que més m'agraden, els vehicles i l'energia, que em permetrà adquirir un coneixement més ampli del vehicle com a ens complet (especialment en el camp de motors, bateries i electrónica), deixar la D per passar a la I de l'I+D, i sobretot ser partícep de la gestació del què ha de ser el futur de l'automoció en el nostre país.