La suma de les casualitats

Un surt de casa la mare uns minuts més tard dels previstos, efecte només parcialment compensat per un metro que entra en el mateix moment que un ha acabat de baixar les llargues escales de l'estació de Marina; el previst transbord a Espanya per canviar de línia es torna molest perquè un està a mig capítol del llibre que està llegint; la pesantor d'estómac fruit d'haver menjat massa (cosa habitual quan un va a casa les mares) és la perfecta excusa per decidir baixar a Plaça de Sants i fer una lleugera caminada de 15 minuts fins a casa i així païr una mica millor: i així un pot acabar el capítol; una agència immobiliària (tancada però amb els seus anuncis visibles) fa canviar de vorera: res interessant; una decisió d'aquestes completament aleatòries que tothom pren de tant en tant desvia la ruta habitual de les vegades que un ha fet aquest recorregut a peu...
Un mussol a l'ull el molesta incòdament i decideix sortir un moment de la sobretaula familiar de reis a casa els seus pares per buscar en una farmàcia on li puguin suministrar una pomada alleugeradora; el fet de ser festiu obliga a prendre la direcció cap a la farmàcia de guàrdia més propera...
Resultat: dues persones es creuen inesperadament fruit de com a mínim tot aquest cúmul de casualitats. Avui m'he trobat amb el què a partir de demà serà el meu nou cap.