Número 9

Basada en el curtmetratge homònim escrit fa 5 anys pel mateix director Shane Acker, Número 9 és una de les pel.lícules d'animació per adults del moment. D'estètica obscura, 9 ens porta a una Terra en un futur indeterminat però no molt llunyà on l'espècie humana ha sigut exterminada després d'una guerra civil contra les màquines de guerra que se li han sublevat (no, no estic parlant de Battlestar Galactica). Els únics supervivents, a part d'un robot predador, són uns curiosos ninos a qui un científic els ha aconseguit dotar de vida. Cadascun dels nou ninos té una personalitat i habilitat diferents, bastant tòpiques per cert. L'arribada de número 9, l'últim en despertar i amb l'esperit més inquiet i aventurer, els portarà a descobrir la seva història i combatre les màquines supervivents.
El millor de la pel.lícula és l'estètica i animació d'aquesta, notant-se sens dubte en la primera la mà d'un dels productors, Tim Burton. Per la resta, l'obra decepcionarà a molta gent en primer lloc per la durada, una escasa hora i quart. Clar que desgraciadament molt més no hi ha per explicar en una història molt simple, poc original i carregada de tòpics (el nino eclesiàstic conservador i que domina a la resta a base de por i amagar la veritat és tan exageradament típic que no cola ni com a crítica subliminal; el canceller -hi ha cancellers en un país no alemany?- que causa la catastrofe mundial pels seus afanys militars sembla un retorn sense sentit a l'imperi nazi). Tampoc s'aprofundeix en la personalitat ni sentiments dels ninos protagonistes, excepte 1 i 9, la qual cosa converteix en missió impossible allargar més una història, el curt original de la qual durava tan sols 11 minuts.
Obra d'animació, doncs que en contra de la tendència de les últimes gran creacions del gènere, presenta com a quasi únic alicient la seva estètica, segur de grat per fanàtics de les creacions de Burton. Però per la resta, el film probablement decepcioni a la majoria. Difícil producció doncs aquesta que rarament compensarà en conjunt la despesa que val veure-la al cinema... però que en pocs altres mitjans es podrà potenciar el seu punt fort.