Privacitat i Internet quàntica

En la darrere dècada del segle passat, l'arribada d'Internet a la major part de les llars del món desenvolupat va revolucionar i canviar les nostres vides de forma irreversible. Avui en dia, es fa difícil concebre un món sense aquesta eina tan útil per la majoria d'aspectes de la nostra vida.
L'arribada d'Internet i en especial de la web 2.0 i les xarxes socials ha canviat també clarament el concepte de privacitat personal. No cal dir que avui en dia, un està sotmès a què alguna informació pública seva, amb o sense el seu consentiment, sigui penjada a la xarxa i vista per milions de persones. Davant d'això, hi solen haver tres tipus d'actituds: els què modifiquen la seva forma de vida (deixen de fer coses que abans feien, no permeten fer-se fotos amb amics de festa, etc.), els què segueixen vivint com abans però regulen mínimament les eines de privacitat existents (és a dir, si algú vol alguna cosa meva, la podrà obtenir, però tampoc cal que se la trobi per casualitat) i els què no són ni conscients del problema (capaços de posar-se com a status del facebook que busquen feina malgrat tenir al seu cap agregat com a amic amb plens poders com el seu millor amic de tota la vida).
Però la privacitat va més enllà del perill potencial a què una foto o vídeo compromès sigui pujat a facebook o a youtube. De forma més oculta, un munt de dades nostres són registrades també sense que en general en siguem conscients. Molts cops, fins i tot pensant en donar-nos un millor servei. És el cas per exemple de les búsquedes que fem a través dels buscadors (google, yahoo...). Aquestes dades queden registrades i són accesibles no només pels proveïdors d'Internet i els propis buscadors, sinó també pels anunciants. Això permet que cada usuari rebi propagandes més dirigides cap als seus interessos, a l'hora que els motors de búsqueda siguin també més eficients cap a ell. Malgrat que cada usuari d'Internet està codificat com un nombre, no resulta extremadament difícil acabar-lo associant a cadascú de nosaltres. Això li va passar a la usuària 4417749 d'AOL, quan el 2006 la companyia va publicar una llista de 20 milions de búsquedes i uns reporters la van aconseguir localitzar. En aquest cas es tractava d'una senyora de 62 anys sense interessos massa enutjosos. Probablement a pocs de nosaltres ens resultaria massa comfortable un cas així.
Una solució per preservar la nostra identitat seria el desenvolupament de l'Internet quàntica, factible segons els experts en la propera dècada. Sense voler entrar en detall, el principi es basaria en què cada búsqueda nostra anés associada amb una segona búsqueda (aleatòria o distorsionada, segons si volem perjudicar més o menys l'eficàcia del nostre motor de búsquedes). Aplicant principis quàntics, d'igual forma que la mecànica quàntica ens diu que no podem saber tota la informació sobre l'estat d'una partícula, perquè les nostres observacions influeixen sobre aquest, els principis de l'internet quàntica permetrien que no fos possible detectar la búsqueda real que hem fet sense deixar rastre. Perfecte, no?
El problema rau però en el negoci que deixarien de ser els portals de búsqueda com google. Amb un món dominat per l'internet quàntica, les actuals fonts de negoci que permeten donar a l'usuari serveis gratuïts s'esfondren. Amb el temps, els portals com google s'han convertit per internet tan necessaris, com aquesta per la nostra vida. Però el negoci d'aquests es basa en "vendre" la nostra informació personal i obtenir generosos ingressos en publicitat. Salvaguardar la nostra privacitat seria a costa de renunciar a un servei de franc que tenim actualment. Perquè google seguís existint, probablement l'usuari hauria de pagar per utilitzar el servei. Estem disposats a pagar per cada búsqueda que volem fer? O preferim seguir venent ingènuament la nostra informació privada? Quin preu té la nostra privacitat?
Com deia el gran filòsof de Dinamita, reflexionem-hi, senyors, reflexionem-hi.

Inspirat en l'article "Privacidad e Internet cuántica" de Seth Lloyd, revista Investigación y ciencia desembre 2009