Alicia en el país de las maravillas

Tim Burton torna a les grans pantalles, aquest cop apuntant-se a les possibilitats que la tecnologia 3D ofereix al cinema comercial i recuperant un clàssic de la literatura que ja havia donat el salt al setè art. Potser per això, Burton decideix no explicar la història d'Alícia en el país de maravelles, sino que com ve a ser habitual en el director californià, fa una especial interpretació d'aquesta. Així que basant-se en la novel.la homònima i "Through the looking glass", ambdues de Lewis Carroll, Tim Burton ens acosta a una Alice crescuda i convertida en la bellísima Mia Wasikowska, que en moments d'inconformitat cap a la vida adulta que la societat la sembla empènyer a portar, torna a Wonderland, un territori del qual sembla no enrecordar-se, però llurs habitants tenen l'esperança que sigui l'heroïna que les salvi de la dèspota Reina Vermella (caracterització increïble sobre l'habitual dona de Burton, Helena Bonham Carter).
La història d'Alícia en el país de les maravelles és una història molt simple, carregada dels tòpics clàssics del gènere de compte infantil, la història dels bons contra dolents, dels problemes de l'heroi (heroïna en aquest cas) fins que troba el mitjà per ressorgir i acabar amb les injustícies del món. Certament es troba a faltar una història més treballada, més fantàstica, amb personatges no tan plans, sobretot coneixent les capacitats del director i que partia d'una història originalment ja bastant surrealista.
La fantasia la posen aquí els personatges de Carroll, els quals després de passar per les mans de Burton troben la seva caracterització perfecta. Aquí sí que s'ha posat tota la carn a la graella, creant paisatges i personatges de fantasia que enlluernen a l'espectador, puntualment de forma encara més propera quan els efectes del 3D es fan més clarament perceptibles. L'habitual Johny Deep serà l'encarregat de donar caràcter a Mad Hatter, sense brillar tant com en d'altres obres. Però sí hi ha un personatge que realment va encisar a un servidor va ser una creació d'ordinador, el gat de Cheshire, el somriure i les desaparicions fantasmagòriques del qual són especialment ben recreades.
Alice in wonderland no passarà probablement a la història, seguirà sumant en la filmografia d'un director amb el seu estil particular entrant en les seves obres mitjanes (com podria ser Charlie y la fábrica de chocolate), la qual cosa no vol dir que l'espectador no passi una bona estona veient-la, mentre els seus fans admirin les recreacions digitals i caracteritzacions de la pel.lícula.