Prou Estatut!!

I per fi, quasi tres anys després de què els catalans votessin en favor del seu nou estat (prèvies retallades per ser aprovat al Parlament Espanyol), el maleït Tribunal Constitucional que ha estat vivint del cuento tot aquest temps, ha emès la sentència que tots esperàvem (la de diners que ens ha costat a tots... per sentenciar el què ja sabíem des del principi). O és que potser algú esperava que Espanya havia canviat? Val a dir que m'alegra moltíssim aquesta sentència, ja que desvirtua un Estatut pel qual ja vaig votar que NO, perquè per mi el verdader nou Estatut era el que havia sortit del Parlament Català, no el què ens vam deixar retallar a canvi d'interessos partidistes dels nostres lamentables polítics catalans. Però sobretot m'alegro perquè tota aquella gent que ingènuament va votar que sí a l'Estatut "cepillao" se n'adoni de la burla que som com a poble envers Espanya, i en conseqüència reaccioni buscant la seva dignitat. I aquesta passa per deixar de moquejar a Madrid per demanar engrunes, ja no només parlem d'una identitat nacional que per molts ens és important i per a la majoria no molesta, sino que parlem de la nostra butxaca, una cosa que caldria valorar especialment en aquests temps de crisi que corren.
Per això, cal donar "carpetazo" a l'Estatut, a l'Espanya autonòmica i a la Transició. Dins el marc de la UE on estem, el nostre repte ha de ser una Confederació Catalana amb dret a l'autodeterminació, com els cantons de Suïssa. I a partir d'aquí, ja decidirem tots si volem seguir sent o no espanyols, si volem seguir sent solidaris amb les regions, si volem seguir compartint les moltes coses que ens uneixen, si junts volem seguir progressant cap a un país més important mundialment... però com a mínim, si decidim seguir fent això, almenys serà sense que sens pixin a la cara constantment i haguem de riure'ls-hi les gràcies (ara demana Rajoy serenitat, l'ésser que va posar el recurs i es va passar mig any voltant per Espanya pronosticant l'apocalipsi?). Perquè si Espanya no progressa, si l'Espanya canyí arcaica segueix tocant-nos les pilotes dia sí, dia també, si l'expoli fiscal segueix i en comptes de donar-nos les gràcies ens insulten per voler parlar la nostra llengua, com a mínim podrem dir prou, fins aquí hem arribat i adeu molt bones.
El dret a l'autodeterminació hauria de ser un dret universal, com ho són els drets humans. Perquè un poble (i atenció, que sóc conscient que actualment la majoria catalana no és independentista) ha de pertànyer a un país si li convé, no segons acords o guerres dels nostres avantpassats. Perquè un està obligat a viure en una potència més gran? Ets més feliç pertanyent a la societat nordamericana per ser la primera potència amb uns índexs de pobresa interna elevadíssims, o ho series pertanyent a la poc influent societat luxemburguesa on tothom viu dignament? Potser, els estats grans, no són la millor solució organitzativa per a la humanitat...