Què ens està passant?

Un partit dolent el té tothom, però dos comença a preocupar. Un Barça imbatut durant 1 any i mig al seu camp ha vist com el Caja Laboral li endosa un 0-2, una cosa difícil de recordar. I el pitjor, la sensació que aquest equip presenta els símptomes de debilitat que se li haurien de suposar als equips de plantilles curtes d'Ivanovic: cansament físic i mental. El Barça va començar millor, amb un Morris omnipresent a ambdos costats i aconseguint parar a un Splitter desaparegut durant tot el partit... com Navarro. Semblava que els blaugranes podrien anar exercint mica en mica el seu rodet, però una falta no assenyalada claríssima a N'Dong provoca dos contraatacs amb triples baskonistes que posen la igualtat al final del primer quart. Els àrbitres no estan ajudant, gens ni mica, el Caja Laboral està defensant molt bé, molt fort, amb una permissivitat que nosaltres no gaudim, però jugadors com Navarro haurien de pensar més en jugar que en mirar constantment a l'àrbitre. El Barça dominava durant tot el partit, però la sensació d'incomoditat estava present. Es fallaven tirs clars, es perdien pilotes absurdes, queien cistelles fàcils del bàndol contrari. La tragèdia s'estava mascant, els vascos estaven fent la famosa tàctica del conill de Comas i efectivament, a tres minuts del final una cistella molt fàcil d'una grandíssim San Emeterio girava la truita. I com en el primer partit, Marcelinho ens rematava i la menor pressió visitant acabava sentenciant... Una última jugada infantil feia recordar fantasmes vascos del passat, però la darrere esperança se n'anava en orris quan Ricky servia de banda... directe a les mans visitants!!
Xavi Pascual ha promès lluita fins al final, amb una bona analogia amb una Copa del Rei, efectivament s'han de guanyar tres partits seguits com en aquella competició. Però caldrà recuperar l'equip mentalment, i trencar la història. Mai ningú ha remuntat un 0-2 advers. Els jugadors exteriors s'hauran de treure la defensa pressionant vitoriana i començar a encertar algun triple més. La nostra defensa haurà de pujar un punt més d'intensitat, potser amb majors rotacions de la nostra plantilla més àmplia. Marcelinho està guanyant-li la partida clarament a Ricky, però perquè Sada està quasi desaparegut quan va demostrar a la final de l'Eurolliga capacitat per poder dirigir l'equip? Perquè Grimau no està més minuts donant descans a Mickeal i desgastant a un San Emeterio desequilibrant? Perquè no estem jugant més per Vazquez? Tenim una plantilla de 12 homes i s'ha d'aprofitar, que caldrà aprofitar dimarts per demostrar que la victòria rival no es tan fàcil. Un 0-3 final seria un final decepcionant a una temporada que pintava d'històrica...